Núria Marín: «No sé si Elionor serà una bona reina, es necessita alguna cosa més que saber on és babord i estribord»

Després del seu pas efímer per la cancel·lada ‘La familia de la tele’ (RTVE), la segona Núria Marín (Vielha e Mijaran, Lleida, 1981) més famosa de Catalunya –amb permís de l’exalcaldessa socialista de l’Hospitatlet de Llobretat, avui delegada de la Generalitat a Madrid– està enfocada ara en un nou projecte: el pòdcast ‘Reales y revueltos’ de la plataforma Podimo. La periodista del cor i entreteniment, escriptora i ‘tiktokera’ que va començar en la revista ‘teenager’ ‘Súper pop’, i que vam veure en programes com ‘Cazamariposas’, ‘La habitación del pánico’ i ‘Sálvame’, promet destapar, «sense filtres, sense censura i, per descomptat, sense reverències, els secrets més ocults de les cases reials d’arreu del món. Amb el seu estil informal i directe i el seu humor afilat, «però amb molt rigor històric i polític, i sense problemes per dir el que d’altres callen», assegura, cada dijous estrena un nou capítol del seu ‘royal’ salseig. «A la gent que em segueix a Instagram o TikTok –672.000 i 2,5 milions de seguidors, respectivament– els encanten aquestes històries i em demanaven que m’enrotllés més i aquest format m’ho permet», confessa. A més, compta amb l’opinió d’experts en crònica social, com Pilar Eyre i Martín Bianchi, i analistes polítics, com Toni Aira, per atrevir-se amb capítols «dels quals ningú s’atreveix a parlar», com el que aborda com serà el funeral de Joan Carles I, i altres «merdes de sota de l’alfombra», com el passat nazi de moltes cases reials. La primera temporada són 12 capítols, que està acabant de gravar. ¿Algun burofax d’algun ‘royal’ indignat? No, tot el que diem en el pòdcast està verificat, i més enllà que algú es pugui molestar per les formes, existeix la llibertat d’expressió. En el pòdcast tenim una visió crítica i no cortesana, com la que tenen altres mitjans tradicionals, que, per les seves circumstàncies, de vegades només es queden a comentar els ‘looks’ de les reines i les princeses. «No em caso amb ningú, si alguna cosa no m’agrada ho diré. Crec que és el que ha fet que la gent confiï en el meu criteri» ¿Es considera una rara avis en el món del cor? Sí, em considero ‘outsider’, però també perquè tinc la possibilitat d’anar molt per lliure i ser molt irreverent. Ja ho era quan era a Mediaset, però al sortir d’allí i tractar el salseig pel meu compte, en les meves xarxes i ara també en el pòdcast, sento que tinc una llibertat que no tenia abans. Tampoc he sigut mai una periodista de tenir amistats amb la gent de qui parlo. No em caso amb ningú, si alguna cosa no m’agrada ho diré. Crec que és el que ha fet que la gent confiï en el meu criteri. ¿Com va arribar aquest projecte? Feia temps que els seguidors m’ho reclamaven. Els vídeos curts que feia en les xarxes quedaven curts. I a la gent li agrada que li expliquin històries, contes, li agrada aprendre, perquè el ‘royal’ salseig barreja xafarderia, política i història, i això és el que volíem que hi hagués a ‘Reales y revueltos’, a més de molt disseny sonor i un llenguatge molt gamberro, més de tu a tu. ¿S’encarrega de cada episodi, sobre l’emèrit, Sofia, Elionor, la reialesa nazi o Joana de Castella, «la nostra histèrica de referència»...? Hi ha un equip gran al darrere que busca en l’hemeroteca, no estic jo sola. Jo plantejo els temes i l’enfocament i estic a sobre del guió. Aquest format em permet divagar i esplaiar-me durant 40 minuts sobre un tema i oferir el context històric, cosa que no podria, per exemple, a la tele, on tampoc podria obrir melons ni ser tan provocadora. «M’han dit que és de mal gust parlar del funeral de Joan Carles, però és un assumpte d’Estat i algú n’ha de parlar» El capítol de l’enterrament de l’emèrit ha sorprès bastant. Hi ha gent que m’ha dit que és de mal gust tractar aquest tema del funeral de Joan Carles abans, però no és veritat, tots els reis tenen preparat el seu funeral en el moment en què són proclamats reis, perquè és un assumpte d’Estat. Algú ha de parlar d’això. Crec que està preparat, però ningú ens està explicant qui pagarà una repatriació del fèretre si mor a Abu Dhabi. Per mi és un exercici democràtic i periodístic parlar d’aquest tema. S’ha publicat, per exemple, com serà el funeral ‘ecofriendly’ de Carles III, i aquí no en sabem res. Parlar del funeral no és provocador, per mi ho és treure en la revista el seu aniversari amb magnificència i amb les seves filles a Abu Dhabi. Després d’entrevistar diversos experts, ¿com creu que serà? Serà un mix, però també depèn del govern que hi hagi en aquells moments. Amb l PP, hi haurà més canonades i reconeixements. La premsa s’omplirà d’articles que diran que va ser una gran persona i que ho va fer molt bé. No crec que tot hagi sigut dolent, però en el terreny personal ha tingut un perfil molt masclista, i en el professional ha sigut molt egoista i ha mirat molt per omplir les seves butxaques. ¿Com quedarà el tema de l’herència? Ui, un altre meló... Perquè Felip VI va dir ‘jo hi renuncio’, però no es pot renunciar a l’herència d’algú que és viu. Crec que va ser una cosa cosmètica per desmarcar-se del seu pare i marcar una nova ruta de la família reial. Però, ¿realment no heretarà res? Hi ha coses que no s’estan explicant bé, i els periodistes tampoc ho preguntem, ni estem allí tocant els nassos. «Em sembla que s’està exagerant la vinculació d’Elionor amb l’exèrcit» ¿La premsa aquí és més servil que en altres països? Sí, però no crec que sigui per culpa dels periodistes. Els mitjans al final són empreses, i tenen uns interessos i estan molt agafats. Per això defenso tant la feina que es fa des dels mitjans digitals i els pòdcasts. ¿Quina és la seva opinió d’Elionor, que descriu de vegades com «un robot»? És difícil tenir afecte per algú a qui no coneixes, i també em sembla que s’està exagerant la seva vinculació amb l’exèrcit. També estaria bé veure-la en altres àmbits, per exemple, fent un voluntariat en un hospital o en una escola, amb nens. M’agradaria saber alguna cosa més d’ella, què pensa de la crisi de l’habitatge, de la volada que estan agafant els populismes entre la gent jove, els de la seva generació... No sé si serà una bona reina, perquè no sabem què pensa absolutament de res. Per ser una bona reina crec que es necessita alguna cosa més que saber què és babord i estribord. «Veig fatal totes les monarquies europees. S’autosabotegen. Els dono un parell de generacions» ¿Allí Letizia no hi ha pogut ficar mà? No, perquè Elionor no és la filla de Letizia, és la filla de l’Estat. Per això amb Sofia ho compensarà. Crec que Letizia ha pres consciència del pes de la Corona amb les seves filles. ¿Què et semblen els cosins de les princeses? Cap ha decidit ser neurocirurgià per ajudar a salvar vides, per exemple, sinó que es comporten igual que els fills de famosos comuns, com si fossin la filla de Terelu: ‘viuré dels mitjans tot el que pugui’. Vaja, no ho sé, tenint totes les facilitats per estudiar i poder treballar on vulguin, han tirat per la via fàcil. ¿Com veu el futur de les monarquies europees? Estan totes fatal. Totes s’autosabotegen. Els dono un parell de generacions. La societat està canviant i potser els més joves no acaben d’entendre certes coses.

Núria Marín: «No sé si Elionor serà una bona reina, es necessita alguna cosa més que saber on és babord i estribord»

La periodista i escriptora acaba d’estrenar en la plataforma Podimo el pòdcast ‘Reales y revueltos’, en què cada dijous revela sense filtres ni reverències els secrets més sucosos de la cort ‘royal’

El més llegit