Fins a l’arribada de ‘Girls’, la sèrie en què Lena Dunham va presentar el 2012 el seu protagonista de cos no normatiu, o la de ‘Fleabag’, el 2016, amb una Phoebe Waller-Bridge en el rol d’una dona d’uns trenta anys plena d’humor negre i incorrecció política, el paper que ens havien deixat a les dones en la història de la humanitat era poc menys que el de «boges, putes o bruixes». Així ho creu la il·lustradora María Hesse (de Huelva, però sevillana d’adopció, 1982), que, després de les exitoses biografies de Frida Kahlo i Marilyn, acaba de llançar a Lumen ‘Malas mujeres’, el seu particular aquelarre feminista amb què ret homenatge i capgira tots els «conceptes negatius», com els esmentats i els de «‘femme fatale’» o «mala mare», amb els quals el patriarcat ha menystingut referents que amb la seva vida, els seus actes o els seus pensaments van obrir camí, fins i tot sense saber-ho, en la consecució de la igualtat.