‘La casa Gucci’: 10 crims i històries truculentes que han sacsejat la moda

En la foguera de les vanitats que és el món de la moda no tot és estil i glamur. Com altres negocis que mouen milions, darrere de la passarel·la i l’alta costura abunden les baixes passions, els cops de colze i les males arts, per no parlar d’enveges, gelosia i traumes que acaben en suïcidis i fins i tot en crims passionals i per venjança. Arguments de primera plana i de pel·lícules com la de Ridley Scott sobre la història real darrere de l’assassinat de Maurizio Gucci, director de la casa de moda homònima, a mans d’un sicari a sou de la seva exdona, la pèrfida i ambiciosa Patrizia Reggina. Una supèrbia Lady Gaga, que podria aconseguir el seu primer Oscar com a millor actriu per la seva interpretació de la ‘viuda negra d’Itàlia’, a més d’un repartiment de luxe amb Adam Driver, Al Pacino, Jared Leto, Jeremy Irons i Salma Hayek, donen presència a una història criminal real que va convulsar la indústria en els 90. Però no és l’única tragèdia que ha escapçat els destins de dissenyadors, estilistes i models. Maurizio Gucci (1948-1995): la venjança d’una ex gelosa «És millor plorar en un Rolls Royce que ser feliç en una bicicleta». Malgrat els seus orígens humils –filla d’un camioner i d’una cambrera–,Patrizia Reggiani sempre va somiar amb luxes i visons. Es va infiltrar en l’alta societat de Milà fins que va trobar Maurizio Gucci, net del fundador el 1906 de la casa de moda. Es van casar el 1972. Va disfrutar de viatges i mansions, i li va donar dues filles, Allegra i Alesandra. Però el 1985 l’empresari va començar a sortir amb una altra dona, Paola Franchi, i va sol·licitar el divorci. La gelosa Patrizia tampoc li va perdonar que vengués les seves accions del negoci al fons d’inversió Investcorp, un banc àrab de Bahrain, i es va encomanar a l’amistat amb una vident que la va ajudar durant la convalescència quan la van operar d’un tumor cerebral. Li van extreure el tumor, però no la ràbia cap a Maurizio. Va pagar 300.000 euros a un sicari perquè li clavés tres trets a l’entrada d’un luxós edifici d’oficines de Milà. Amb 46 anys, el magnat va caure mort el 27 de març de 1995. Les guerres intestines del clan Gucci van fer pensar que l’havien matat els cosins, però no, unes punxades telefòniques van delatar la Patrizia, que va ser arrestada el 1997. Va sortir al carrer el 2014, i ara vesteix de Zara i es passeja per la zona alta de Milà amb un lloro a l’espatlla. Gianni Versace (1946-1997): un assassí en sèrie i la màfia Dos anys després de l’assassinat de Gucci, un altre dissenyador italià de fama mundial, Giovanni Maria Versace, va ser abatut per un xapero politoxicòman i assassí en sèrie a les portes de la seva mansió a Miami Beach. Tornava del seu passeig matinal amb l’últim número de ‘Vogue’. Un home li va disparar dos trets per l’esquena, al clatell i al coll. El seu assassí va marxar tranquil pel bulevard d’Ocean Drive mentre el Gianni, de 50 anys, es dessagnava. A finals dels 70 havia fundat la casa de la Medusa i la greca, va tocar el cel en els 80, i va ser dels primers en unir moda, música i famosos. Entre els íntims de l’emperador ‘Gianni I’, l’empresa del qual llavors valia 1.400 milions de dòlars, Liz Taylor, Elton John, Lady Di, Naomi Campbell, Madonna, Cher o Sting, que no van faltar al seu enterrament. Una setmana després del crim que va obrir els informatius es va matar amb la mateixa pistola Andrew Cunanan, de 27 anys, sospitós de l’homicidi de quatre homes més. L’informe de l’FBI, de 700 pàgines, va ventar la vida sexual del modista –que, juntament amb el seu nòvio oficial, Antonio D’Amico, solia contractar els serveis de prostituts–, però no va aconseguir descobrir el mòbil. Que si una venjança de la màfia calabresa (es va arribar a dir que Gianni utilitzava les seves botigues de luxe per blanquejar diners de la Ndrangheta), que si va ser un robatori a mà armada... Al final, es creu que Cunanan s’havia obsessionat amb el dissenyador de l’estètica barroca i ‘kitsch’, el dels tons fluor i daurats. El crim va ser objecte d’una temporada d’‘American Crime Story, de Ryan Murphy, i amb Darren Criss, Ricky Martin i Penélope Cruz en el repartiment. Alexander McQueen (1969-2010): el nen de qui van abusar sexualment L’‘enfant terrible’ de la moda anglesa, el geni Alexander McQueen, es va treure la vida amb 40 anys i una carrera gloriosa. Es va penjar a la seva casa del West End londinenc, l’11 de febrer del 2010, després d’haver planejat suïcidar-se diverses vegades abans (una, fins i tot, en una ‘performance’ sobre la passarel·la). Havia ingerit cocaïna i somnífers. Ho va fer dies després que la seva mare morís i quan encara no havia superat el dol per la mort de la seva millor amiga. A la seva carta de comiat, va demanar que cuidessin els seus gossos. Malgrat l’èxit, no va poder oblidar els abusos que va patir de nen en mans del seu cunyat, el primer marit de la seva germana 15 anys més gran. Aquest home, que el va violar des dels 9 anys, pegava tan fort la Janet que li va provocar dos avortaments. De gran, tal com va arribar a confessar, va voler fer roba «que les dones que la portin espantin la gent». Va vestir les seves tres germanes fins que es va graduar en la prestigiosa St. Martins College of Art & Design de Londres, d’on també van sortir John Galliano o Stella McCartney. Va treballar com a dissenyador en cap de Givenchy abans de fundar la seva casa de moda transgressora, fosca i fetitxista, molt del gust d’artistes com Lady Gaga i Björk. Paradoxalment, la seva mentora, la icona de la moda Isabella Blow, s’havia suïcidat tres anys enrere, també en vigílies de la Setmana de la Moda de Londres. Ell va fer el mateix després, deprimit i malalt de sida. Manuel Mota (1966-2013): un punyal i tres cartes de comiat Tres anys més tard del suïcidi de McQueen, el modista català Manuel Mota, director creatiu de la firma Pronovias durant 23 anys, va ser trobat sense vida i amb ferides d’arma blanca als lavabos d’un ambulatori de Sitges (Garraf), on s’havia tancat per dins. El cos del modista de Reus va ser localitzat el dimarts 8 de gener del 2013, a les 15.30 hores, amb un punyal clavat al cor. Els Mossos van trobar al costat del cos una motxilla amb tres cartes de comiat a l’interior. Una anava dirigida a la família, una altra a la seva parella i una tercera, a la policia, en què es llegia que patia de fort estrès per culpa d’un «monstre», segons les seves últimes paraules. Josefina Mota, germana del creador, va arribar a assenyalar en un programa de Telecinco (‘Materia reservada’) Alberto Palatchi, amo de la firma nupcial, com a responsable últim de la tragèdia. Ruslana Kórxunova (1987-2008): la perdició de la secta Rosa del Món El rostre del perfum Nina, de Nina Ricci, portada de revistes com ‘Vogue’ o ‘Elle’ i habitual en les desfilades de Marc Jacobs, Donna Karan i Kenzo, es va llançar al buit des d’un novè pis al districte financer de Manhattan. Ruslana Kórxunova, la model d’origen kazakh de només 20 anys, disfrutava de la fama mundial i meteòrica quan, segons la teoria més acceptada, es va treure voluntàriament la vida. A les seves xarxes socials havia deixat escrites frases com aquestes: «¿Aconseguiré trobar-me algun dia?» o «Soc una puta. Soc una bruixa. No m’importa el que diguis... Sé que les meves relacions anteriors no van funcionar perquè soc impredictible». El seu cas continua sent objecte de nombroses especulacions. Una d’aquestes va relacionar la ‘top’ amb la màfia russa, i una altra assegurava que formava part d’una secta moscovita anomenada Rosa del Món, que l’hauria fet caure en una profunda depressió. A més, un any després, una altra model amiga seva, Anastasia Drozdova, també es va treure la vida de la mateixa manera. Halston, Galliano, Jacobs... el club de les drogues i el desfasament Drogues, alcohol, prostitució i crisis psiquiàtriques s’han carregat, o gairebé, la carrera, o de vegades la vida, de moltes icones de la moda. Si el creador de l’esmòquing femení en els anys 1960, el modista francès Yves Saint Laurent (1936-2008) es va donar a l’alcohol i a les amfetes al veure’s devorat per l’angoixa d’haver de ser el millor any rere any en el seu ofici, li va passar el mateix al primer modista ‘superstar’, el nord-americà Roy Halston, inventor del ‘dress code’ de la ‘beautiful people’ que tancava Studio54, on ell es va fer addicte a la coca. La mateixa substància a què es va aferrar Donatella Versace durant gairebé 20 anys, quan van matar el seu germà i va haver de fer-se càrrec d’un imperi massa gran. Un altre escàndol sonat, aquesta vegada per culpa de l’alcohol, és el que va protagonitzar el britànic John Galliano en un bar de París el 2011, on amb un pet de categoria el van gravar dient: «Estimo Hitler». Li va costar el seu lloc a la ‘maison’ Dior. Allò de Marc Jacobs també va copar titulars el 2015, a l’organitzar una bacanal salvatge de sexe i drogues durant quatre dies a la seva casa de Nova York amb una desena de nois contactats a través de l’aplicació gai Grindr.

‘La casa Gucci’: 10 crims i històries truculentes que han sacsejat la moda

Patrizia Reggiani: ¿qui és Lady Gucci, la viuda negra d’Itàlia a qui dona vida Lady Gaga a ‘La casa Gucci’?

Amb motiu de l’estrena de la pel·lícula de Ridley Scott que protagonitza Lady Gaga, recordem altres tragèdies ‘fashion’ com les de Versace, Alexander McQueen o Manuel Mota

El més llegit