El cantant nord-americà Tony Bennett ha anunciat aquest dilluns que va ser diagnosticat amb el mal d’Alzheimer el 2016 i que la malaltia està avançant, tot i que no pateix símptomes comuns com desorientació o episodis de terror.
Bennett, de 94 anys, protagonitza un reportatge a la revista de l’Associació Americana de Persones Jubilades (AARP, en les seves sigles en anglès) en el qual la seva família i els metges expliquen com el ‘crooner’ estimula el seu cervell a través d’actuacions musicals, dieta mediterrània i exercici.
La seva dona, Susan, detalla a la revista que el llegendari cantant de jazz va començar a mostrar senyals de declivi dos anys després del diagnòstic, mentre gravava un disc amb Lady Gaga que sortirà a la venda aquesta primavera i que podria ser l’últim de la seva carrera.
Es tracta de la segona part del seu treball ‘Cheek to cheek’ del 2014 que va ser gravat entre el 2018 i principis del 2020, quan Bennett va fer el seu últim concert abans de l’arribada de la Covid-19, en el Count Basie Center for the Arts a Red Bank, de Nova Jersey. El 2017 va venir a Barcelona per actuar al Festival Jardins de Pedralbes.
«Està fent moltes coses als 94 anys que molta gent sense demència no pot fer. Realment és el símbol de l’esperança per a algú amb una malaltia cognitiva», afirma Gayatri Devi, el seu neuròleg. Devi va animar els familiars de Bennett que aquest continués cantant i actuant el màxim temps possible fins que va arribar la pandèmia del coronavirus, que va suposar una inevitable frenada. El directe, sosté el metge, «el mantenia al seu lloc i també estimulava el seu cervell de manera important.
La pandèmia no ajuda
El doctor destaca l’efecte negatiu de l’aïllament en la capacitat cognitiva i la impossibilitat de realitzar activitats terapèutiques per a molts pacients durant la crisi sanitària, per la qual cosa en el cas de Bennett va recomanar que continués assajant amb el seu pianista dues vegades a la setmana. «Els poderosos sentiments alliberats per la música poden connectar els que escolten amb els seus records emocionals profunds, fins i tot aquells inaccessibles per a la ment conscient», assenyala l’article.
En el reportatge es detalla com Bennett reconnecta amb aquests records en un assaig interpretant èxits com ‘Boulevard of broken dreams’ (1950) o ‘Fly me to the Moon’ (1965), davant la qual cosa la seva dona assegura que cantar «ha salvat la seva vida moltes vegades». «Trobo a faltar moltes coses d’ell. Perquè no és l’antic Tony. Però quan canta, es converteix en el que era», ressalta.