A pocs dies de concloure aquest oblidable 2020 i, amb la seva fi, destapar uns dels misteris més esperats de l’últim dia de l’any, el vestit de Cristina Pedroche, la presentadora madrilenya ha volgut animar l’espera penjant en el seu compte d’Instagram una contundent coreografia de la cançó ‘Prrrum’, que el raper porto-riqueny José Fernando Cosculluela va publicar el 2014.
Amb el títol «estic enganxadíssima a aquest tema» i abillada amb un top blanc, pantalons morats, sense maquillatge i amb el cabell recollit, Cristina presumeix, des del saló de casa seva, de ritme, de balanceig de malucs i de moviments de braços al ritme d’una cançó molt vitalista i alegre. «¡Al màxim!», «Sis anys després, encara es continua escoltant aquest tema», «¡Rotllo brutal», «M’encanta el ball», assegura en el post la dinàmica madrilenya.
El que un principi ha sigut gratament rebut per molts dels seus seguidors amb comentaris positius i centenars de ‘likes’, ràpidament s’ha convertit en motiu de controvèrsia per l’aparença física de Pedroche, que molts critiquen pel seu aspecte «massa musculat».
Resposta contundent
«He pujat fa una estona aquest vídeo. Atents a alguns comentaris», ha comentat Cristina, que no ha dubtat a fer públics alguns dels comentaris: «cos de noi», «poc femení» o «sembla un tio».
Superada la sorpresa inicial, la col·laboradora de ‘Zapeando’ no s’ha intimidat i ha respost oportunament a aquests ‘hackers’ demanant que siguin més conseqüents i congruents «¿De veritat que si se’t marquen els músculs ets un noi? Perquè conec molts nois que no els marquen», ha desafiat Cristina.
Sense esperar resposta, Pedroche ha volgut tancar el tema amb un missatge clar i concís: «Estaria bé que, de veritat, fóssim més respectuosos i no jutgéssim la gent per com sigui el seu cos. Cos del qual, per cert, estic molt orgullosa. I això que semblava que el confinament ens canviaria... Jo el que li demano a l’any que ve és més respecte per a tothom».
De moment es desconeix si entre els comentaris n’hi ha algun que faci referència a l’escultura daurada del cos d’una dona dins d’una urna de metacrilat amb la qual Pedroche i el seu marit Dabiz Muñoz adornen el saló de la seva casa madrilenya.