Menjar com uns senyors

Julio Camba, anarquista pacífic, ‘bon vivant’ i ple de fi humor, tenia la teoria que els molt rics, per més que s’hi oposessin, acabaven deixant disfrutar de la seva riquesa als que no tenien tan bona cartera. Per exemple, afirmava que si un supermilionari es comprava l’oceà Atlàntic per fer-se una piscina, al cap de poc temps tothom podria banyar-se al seu mar. Deia el mateix dels banquers nord-americans que s’inflaven a comprar quadros de grans mestres o llibres incunables. En pocs anys no els quedava altre remei que crear un museu o una biblioteca on tots tindríem accés. Existeixen paratges privilegiats, abans reservats a molt pocs, on es pot apreciar el trinomi luxe, calma i voluptuositat que va definir Baudelaire al seu dia. Així a La Gabina de S’Agaró (Girona), un lloc molt elegant, ideal per submergir-nos en un panorama gastronòmic que faria llepar-se els bigotis al gat que va ser de Balzac. A La Taverna del Mar, a la platja mateixa, podem disfrutar d’un receptari marcat per la intel·ligència de Romain Fornell, amb Lluis Planas als fogons. Un projecte marisquer portat a la seva extrema finor. Com a bon francès, a Fornell li agraden les ostres. Allà les tenim preparades amb aigua de cogombre i poma verda. Tocs complementaris a la salinitat del producte que arriben al màxim nivell refrescant en les navalles gallegues, amanides amb tomàquet confitat i llima kaffir. Una recepta que venen ganes d’imitar a casa. Com toca en una taverna d’aquest tram del Mediterrani, no hi falten les gambes de Palamós. Tal com deia Schuster: «I no hi ha res més a dir». A l’Alt Empordà Un altre paradís senyorial, reunió de paisatge i matèria primera el trobem a l’Almadraba Park, de Roses, a l’Alt Empordà. És la mostra de la saviesa de Jaume Subirós. Una proposta aparentment senzilla, a base d’escamarlanets saltejats amb ceba de Figueres o escarola en fondue d’anxoves, de Cadaqués, a què cal afegir dues opcions de substància sacramental, el peix de la subhasta de Roses al forn, més un arròs d’espardenyes, tripa de bacallà i orella de porc d’una melositat i barroquisme absolutament empordanès. Sense apartar-nos del territori descrit, el Castell de Perelada ofereix un jardí cuidat d’àmplia botànica. És l’espai idoni per endrapar exquisidament una nit d’estiu. Una màgia a què ens transportarà Toni Gerez, que va aprendre les arts de la sala amb el genial Juli Soler, al Bulli. Al Toni li correspon insinuar-nos quins vins resulten els més apropiats, partint dels ceps quilòmetre zero del castell, cosa que permet endinsar-se en copes de primera. Són el resultat de vinyes plantades cal·ligràficament, Josep Pla així ho hauria escrit, que plantegen ampolles de notable qualitat. El vi negre Finca Garbet, o el Cigonyesblanc quadren a la perfecció amb la carta de Shiro, on podem disfrutar de servei i entorn portat a la nostra taula gràcies a l’habilitat i bon gust del pluriestrellat Paco Pérez. Un xef de la pròxima Llansà que ha sabut dibuixar en la seva memòria palatal els plats degustats en els seus viatges pel sud-est asiàtic, portant-los a la carta en un equilibri d’ajustada elaboració, matisada als nostres costums. D’aquesta simbiosi són els ‘dumpling’ a la manera de Shangái, pirueta sobre un mar i muntanya empordanès, o el ‘chili-crab’, transmutat en chili-llamàntol. Un plantejament que porta a pensar en la frase d’un altre gallec anarquitzant: no hi ha coses tan bones com les millors. Adreces: Taverna del Mar: Passeig de Sant Pol, 17220 S’Agaró, Girona Almadraba Park: Avinguda de José Díaz Pacheco, 70, 17480 Roses, Girona Shiro: Carrer Sant Joan, s/n, 17491 Peralada, Girona

Menjar com uns senyors

Hi ha enclavaments a la Costa Brava on s'aprecia la calma, el luxe i la voluptuositat

El més llegit