El Mago Pop: «Seria genial fer desaparèixer el maleït virus»

Antonio Díaz (Badia del Vallès, Barcelona, 1986) té posat l’horitzó al 2 de setembre, quan espera reprendre el seu espectacle ‘Nada es imposible’ on el va deixar, al Teatre Victòria del Paral·lel, el teatre que va comprar amb la il·lusió de tornar-li la brillantor a aquesta avinguda. -¿Recorda l’última funció? -Van ser dies molt estranys. No sabíem bé què passaria. I de sobte va passar. Vam haver de tancar el teatre. En el nostre cas, a més, era el primer any com a propietaris. -Vostè, que és donat a les teletransportacions, ¿no va pensar a esfumar-se? -O a fer desaparèixer el maleït virus, que seria genial. Tots n’estaríem encantats. -Torna al setembre, amb l’aforament reduït. -Sí. El públic ha respost i estic tremendament agraït. Són ja gairebé 100.000 persones que tenen la seva entrada per veure l’espectacle i sabem que seran uns mesos incerts, que poden passar moltes coses, però ens mantenim positius. Ja veurem amb quin aforament, això ho marcaran les autoritats sanitàries, però sens dubte carregats de novetats i amb il·lusió. -¿Algun número farà al·lusió al coronavirus? -Sens dubte. Però farem que el teatre sigui tan segur com quedar-se a casa i que el públic pugui desconnectar de la desconfiança. El 2020 era molt important per a nosaltres. El nostre primer any amb el teatre i la nostra aventura a Broadway, per això m’agradaria que l’espectacle continués creixent i buscant noves metes. -Professionalment, ¿els millors anys encara han d’arribar? -Segur. Si un mira l’evolució d’un il·lusionista, per exemple David Copperfield, que és el meu referent, o altres mags importants, el millor és entre els 35 i els 45. Així que ara tinc la sensació que tot és possible i que l’aventura internacional és molt il·lusionant. El nivell assolit em permet somiar en gran, a ser un referent a nivell mundial. -L’aposta més difícil a nivell empresarial va ser per Barcelona i el Victòria. ¿No se’n penedeix? -No. I això que sobre el paper era la idea més atrevida, la menys conservadora. Però de veritat confiava moltíssim en el poder d’aquesta ciutat, que és increïble. I al Paral.lel, que va ser una avinguda de referència, que no tenia res a envejar a la Gran Via de Madrid i que aquest any, fins a la crisi sanitària, ens estava donant la raó, amb la platea gairebé plena cada nit, amb una acollida increïble. -Algun d’aquests dies segur que s’haurà parat davant la marquesina amb la seva foto. ¿Què ha pensat? -Que un teatre buit és un lloc supertrist. Es barrejava l’enyorança i la incertesa. I el buit. Perquè un teatre amb 1.200 localitats necessita moltes funcions. Aquests dies que assajaré sense públic es fan durs. Tinc moltes ganes de veure les butaques plenes de gent. -I després d’una inversió tècnica milionària, ¿costa més de digerir? -Imagini’s. Volíem que el nostre espectacle fos comparable als de Broadway costés el que costés i vam fer la inversió tècnica més important que s’hagi fet mai al nostre país. Realment ara mateix el Victòria és el teatre més ben equipat d’Espanya. I tot això acompanyat de la compra de l’immoble. Per això hem de treballar moltíssim per poder tirar-lo endavant. -Darrere el Mago Pop, ¿quanta gent hi ha? -Unes cent persones, entre la companyia del Mago Pop i la companyia del Teatre Victòria. -¿Ha hagut de fer un erto? -En alguns casos sí. També hem ressituat moltes persones fent trucades, perquè hem un per un tots els espectadors que havien comprat una entrada per buscar una solució en cada cas. Un autèntic tetris per quadrar-ho tot de nou. -Perquè aquestes setmanes, crec, ¿havia de ser a Nova York? -Això és. Estrenàvem a Broadway per primera vegada, al teatre Hudson. Per a mi era un ‘highlight’ vital i professional. Precisament aquesta setmana han comunicat que Broadway estarà tancat tot aquest 2020, la qual cosa fa també molta pena perquè mai abans havia passat. Espero que tot això passi aviat i puguem seguir amb la nostra vida. Però anirem més endavant a Broadway, perquè és la Champions League dels teatres. Costa moltíssim aconseguir-hi un espai i els productors americans i nosaltres hi volem ser. -¿Tornarà amb algun programa a televisió? -Així és. Després de diversos anys que amb Discovery hem fet coses puntuals i condicionades sempre pel calendari teatral, que és el meu negoci i el que m’agrada, teníem ganes de fer televisió i aquest any farem dos projectes molt bonics, un a nivell internacional com a preàmbul de la gira, que aviat anunciarem. I hi estem treballant. -En aquest diari explicàvem també la clatellada patida pels petits espectacles de màgia. -Imagini’s aquests trucs de màgia pròxims, de petit format. Un treball bonic que també ha saltat pels aires. Ha sigut brutal. -Sempre explica experiències amb famosos, recordo una presentació amb Arnold Schwarzenegger al Victòria, però qui de veritat l’impressiona és Maribel Verdú. -Sí. Allò de l’Arnold va ser molt friqui, d’acord. Però sí, soc molt fan de la Maribel de tota la vida, jo sospirava en la meva adolescència quan sentia el seu nom o la veia al cine o a la tele. És la meva actriu preferida, ella ho sap. Va venir a veure l’espectacle a Madrid i li va encantar, així que és un orgull. -Llavors ¿continua somiant amb un Paral·lel lluminós? -Aquest és un dels meus desitjos més grans, que el Paral·lel reprengui la seva llum, la seva brillantor i que no només torni a ser el que un dia va ser, sinó que vagi més lluny que mai. Barcelona té tot el potencial i els empresaris teatrals, tant privats com públics, hem de buscar la màxima qualitat perquè l’espectador torni a confiar en els nostres muntatges. Estic convençut que els grans musicals i els grans espectacles tornaran al Paral·lel.

El Mago Pop: «Seria genial fer desaparèixer el maleït virus»

Antonio Díaz tornarà el 2 de setembre al seu Teatre Victòria amb 'Nada es imposible'

El més llegit