Polifacètic, talentós i treballador, Pablo Puyol Ledesma (Màlaga, 1975) es posa a la pell d’un exigent coreògraf i director teatral a ‘A Chorus Line’, el musical que estrena aquest divendres al teatre Tívoli de Barcelona. Ho fa en substitució d’Antonio Banderas, que al seu torn és productor i codirector d’aquesta brillant peça musical que es va estrenar per primera vegada a Broadway el 1975 i que hi podria tornar aquest mateix any, cantada en espanyol, tot un mèrit si tira endavant.

-Broadway és cada vegada més a prop.

Això sembla, tot i que encara no està confirmat. Tot l’equip ho desitja, perquè seria un somni, així que estem esperant que es confirmi. Si anéssim a Broadway, seria aquest estiu, a l’agost.   

-«A Chorus Line» parla de sacrifici, esforç i treball, valors que vostè té. ¿Què ha sigut el més dur de la seva carrera?

-Deixar la família i els amics de Màlaga. Quan surts de casa no n’ets conscient, però amb el temps t’adones que els trobes a faltar i que necessites aquesta àncora que t’uneix a la terra. Ha estat perseguint el seu somni, però també es perd moltes coses d’ells.

-¿Es penedeix d’alguna cosa?

-No. Com que ningú neix sabent, s’aprèn del que viu. Jo no m’hauria adonat com d’importants són la meva família i els meus amics si no els hagués deixat. Aquesta professió també m’ha ensenyat a saber viure en solitud, trobar-me amb mi mateix i conèixer les meves virtuts i defectes. Hi ha gent que no surt de la seva àrea de confort i no es coneix realment.

-En aquest musical substitueix Antonio Banderas. ¿És un estímul o una pressió afegida?

-Les dues coses. D’una banda, és un estímul brutal, perquè no tots els dies pots ser el substitut d’un candidat a l’Oscar, un guanyador de diversos Goya i una superestrella mundial, i alhora, una pressió per estar a l’altura. També he de dir que Antonio em va deixar molt clar que aquest personatge no és seu ni meu, sinó de qui l’interpreta en aquell moment.

-¿Intenta imitar-lo sobre l’escenari?

-Antonio em va dir que interpretés el personatge com sortís, i això he fet. M’he fixat molt en la seva manera de fer, però al final som molt diferents i això fa que el personatge també ho sigui. Estic molt content d’haver treballat amb Banderas.

-¿Què és el que més l’ha sorprès d’ell?

-Que té molta energia i és molt treballador. Era el primer que arribava als assajos i l’últim a marxar. I tot això ho compaginava amb moltes altres coses: preparava una pel·lícula, en promocionava una altra... Antonio és una persona incansable, molt vital.

-En aquest musical dona vida a Zach, un coreògraf abocat a la seva feina i sense temps per a altres coses, com l’amor. ¿En què s’assembla a ell?

-Crec que en molt poc, ha, ha, ha. De fet, d’un temps ençà, tot i que dedico moltes hores al treball, sempre intento buscar temps per a mi i disfrutar-lo amb la meva gent, ja sigui en família, amics o parella.

-En els seus més de 20 anys de carrera també s’ha atrevit amb les imitacions a ‘Tu cara me suena’.

-Sí. Continuaria treballant eternament en aquest programa, un any rere l’altre. Aniria a totes les edicions i seria feliç. Per a mi, és el millor espai de la televisió. És un programa blanc en el qual els concursants han de treballar, fan una cosa artística, aprendre molt. A més, diverteix i entreté tothom.

-He llegit que va començar a estudiar Biologia.

-Sí, ha, ha, ha. Vaig fer el primer any a la universitat, però, per sort per a la Biologia i per a mi, vaig descobrir el món de la interpretació i vaig decidir centrar-m’hi. En absolut. M’agrada molt la Biologia i tot el que té a veure amb la naturalesa. De fet, jo volia ser genetista, però em vaig adonar que m’ho passava millor a sobre d’un escenari i vaig decidir estudiar Art dramàtic. Per sort, m’ha anat millor que si hagués sigut biòleg.