El 2018 va acabar per al cuiner Carles Abellan ben amunt, i amb llum: la guia Michelin va donar una estrella al seu restaurant La Barra, situat a la Barceloneta, cosa que li permetia tornar a un club del qual va ser membre quan Comerç 24 existia. El 2019 ha arribat amb una notícia sandvitx: trasllada La Barra a l’Hotel W (Vela)trasllada La Barra i acaba amb Bravo, l’establiment que regentava allà.
Nou ensurt per a Michelin, que encara està estupefacte pel tancament, a finals d’aquest any, del restaurantDani García, a Marbella, ¡al qual acabaven d’atorgar la tercera!
Abellan, ¿per què la mudança amb l’estrella encara a la capsa de regal? “Em falta espai, em falten taules”. De fet, hi ha una única taula a La Barra, ja que l’essència era una altra. “Ens va molt bé, els clients repeteixen, però els números no surten. Som un grup i tenim múscul per aguantar, però necessitem col·locar més clients”.
L’amplitud la trobarà a la primera planta de l’hotel, de l’interiorisme del qual es farà càrrec Lázaro Rosa Violán, que ja va dissenyar l’original, destapat el febrer del 2017.L’últim servei a les ‘velles’ barres serà el 3 de març, i el 18 d’abril les noves haurien d’estar ancorades i a tota vela a l’Hotel W.
Dos anys en el número 19 del passeig Joan de Borbó –onl’alta oferta gastronòmica d’Abellan, i els seus preus, col·lidien amb l’entorn– i llarga vida en la direcció per estrenar, sense separar-se del litoral ni de l’avinguda i a només 1,3 quilòmetres de distància.
Bravo ha tingut dues vides, dues oportunitats: “Primer com a restaurant de producte i després, especialitzat en cuina de Barcelona [una idea que no hauria de deixar perdre]. Redueixo una mica el grup: passo de cinc a quatre restaurants. Estic dispers. Em concentraré”.
El triomf de l’ensaladilla russa
Tres sónTapas 24, que tenen com a insígnia l’ensaladilla russa–premiada el 2018 com la millor d’Espanya– sense oblidar el biquini trufat. De fet, el local on va posar a navegar La Barra estava destinat a un Tapas 24 mariner, però tot es va embolicar: “Vaig estirar el fil de la perdició amb un projecte més ambiciós. Una construcció complicada, caríssima...”.
Un cop desmuntat el Bravo, aixecaran lesbarres per a 40 persones, amb dos ‘robates’ (graelles japoneses), i taules en què es podran asseure 60 persones més. A la direcció, Tomàs Abellan i a la cuina, Jaime Tejedor (ex RilkeJaime Tejedor ), encarregat que les patates amanides amb verat, lescocotxes a la brasa o el moll Gran Muralla renovin els seus fulgors i escates.
L’estrella li ha donat “una injecció de moral”, tot i que no hi pensava com un bumerang: "No creia que tornés". “Soc un veterà”, diu, amb l’ego en salmorra.
El tanca-obre continua, però amb un negoci fora del grup, més senzill, associat amb el seu fill Tomàs i Max Colombo (Xemei): rescaten el bar Alegría, formidable xamfrà a Gran Via: “Volem fer un bar normal. Serà per al mes de març. Només hi ha una cuineta i una planxa. Encara estem decidint el contingut, però segur que treballarem els ous. Biquinis, ensaladilla russa, embotits ibèrics, formatges". I segueix: “Callos, cua de toro...”. Ai, Abellan, que tornaràs a embolicar-te.