Quan aquesta dona parla, sembla que atura el temps. Ahir, Hiba Abouk va aparèixer a la gala dels Goya entregant un premi amb un vestit del seu amic i dissenyador d’origen tunisià Azzedine Alaïa, traspassat el novembre passat a París. I divendres també va assistir a l’homenatge que li va rendir a aquest escultor de la moda la passarel·la 080 en la seva clausura. Allà els seus ulls verds van tornar a fer-se aigua. 

–¿Recomana l’exposició que han dedicat a Alaïa a París? 

–Per descomptat. Hi vaig ser el dia de la inauguració i hi vaig tornar la setmana passada. El vestit que vaig portar als Goya era el meu homenatge pòstum també. És increïble veure en aquesta retrospectiva com estimava  les dones i com coneixia el cos femení. I també com estimava l’art, perquè cada peça en si és com una obra d’art. Veus exposats aquells vestits i són com escultures. I ja no et dic res si els porten posats. Se’t posen genial. M’alegro que el seu llegat segueixi allà. I que la firma segueixi gràcies als  seus ajudants.

–¿Com era la seva relació amb ell? 

–Tots dos som d’origen tunisià i quan ens vam conèixer això ens va unir molt. L’estiu passat vam estar de vacances a Tunísia junts. El seu estudi al Marais és just a sis metres caminant de casa meva a París. Em va acollir molt bé i molts cops dinàvem o sopàvem junts i acabàvem prenent vodka, que li encantava. Escoltàvem música àrab i vèiem vídeos de dansa oriental. Casa seva sempre estava plena de gent interessant. Ha sigut una gran pena per a tots els amics. 

–¿Com és la seva vida a París?

–Molt tranquil·la. Tot i que en realitat estic passant més temps a Madrid. A París he tingut l’oportunitat de conèixer molts artistes i de veure molt art. És que ara estic en un moment molt tranquil de la meva vida, no sé per què. Potser perquè se t’ha mort un amic i t’adones que la vida potser també són altres coses. I que ens hem de cuidar i cuidar els amics. 

–¿Què li sembla que als Goya es demani més presència femenina també en la indústria del cine?

–Excel·lent. Tot i que el millor seria no haver de fer-ho, la veritat.

–¿Vostè ha patit assetjament? 

–[Amb l’aspecte seriós] No, no. La veritat és que jo no he patit mai cap cas d’assetjament.

–Ha retuitejat un article d’Isabel Coixet en què la cineasta explica que tant de bo el moviment #MeToo no es quedi només en un hashtag.

–Exacte. Secundo tot el que diu de dalt a baix. I espero que de veritat ens comprometem totes.

–¿Satisfeta de la seva experiència a França?

–Sí. Me’n vaig anar per motius professionals. Parlo francès com a llengua materna, la meva meta era fer alguna pel·lícula en francès i tot just arribar l’any passat vaig rodar una cinta que s’estrenarà a finals d’aquest any.

–Molta gent la recorda encara per El Príncipe

–Quatre anys. Però això és una meravella i un regal. 

–¿Farà una altra sèrie?

–Doncs tenia la promesa de no fer una sèrie durant molt temps, però crec que acceptaré fer una cosa que m’han proposat. I no dic res més.

 –¿I alguna pel·lícula? 

–Doncs sí. Rodaré una pel·lícula aquest estiu. És una coproducció de Morena Films sinohispana. Hi treballaré amb Álex García.

 –¿I tornarà a desfilar? 

–No. Ho vaig fer amb Andrés Sardà puntualment. I els meus dos amics dissenyadors, em refereixo a David Delfín i Azzedine Alaïa, ja han mort.