L'èxit té cares fosques. Ho sap bé Al Pacino, que el va viure durant els anys 70 i 80, i que encara avui segueix sent un mite vivent del cine. Però no el va disfrutar tant com hauria volgut, perquè la pressió a què es va veure sotmès de cop va ser tan intensa i inesperada que va acabar refugiant-se en la beguda. El seu alcoholisme va ser tan fort que ara diu que no recorda «gaire» aquella època. Estava ebri. D'èxit, de fama, de diners. I d'alcohol.
L'actor nord-americà ho ha confessat al diari The Sun en una entrevista. Li va costar pair el fulgurant ascens a la fama que va viure després de la primera entrega d'El padrí, en què interpretava un inoblidable Michael Corleone. Una «batalla», segons definició pròpia. «Tenia dificultat per enfrontar-me a tanta atenció. Jo era un gran bevedor, i és clar, la meva carrera va explotar als 70, així que, ho sento, però no recordo gaires coses dels 70». Una confessió crua, sens dubte, que el guanyador d'un Oscar per Perfume de mujer intenta desdramatitzar fent broma sobre el mateix tema: «Ara que ho penso bé, tampoc recordo gaire dels 80».
Sí que recorda que va rebutjar papers protagonistes de La guerra de les galàxies i La jungla de cristal. Diu que no es penedeix d'haver dit que no. I sí que vol seguir actuant: «Mentre encara tingui passió, voldré seguir. Evidentment, sóc conscient que em faig vell, però encara ho puc fer».
Afortunadament per a ell, l'alcohol ja no forma part de la seva vida. Assegura que fa més de 30 anys que no beu, fita el mèrit de la qual atribueix, en gran part, al seu professor d'actuació, la persona «més influent» de la seva vida. «Una vegada em va dir: 'No et demanaré que paris o facis tal cosa, però t'he d'advertir que ets un alcohòlic i consumeixes coses'. Un any més tard vaig decidir deixar-ho. Això em va salvar la vida».