El títol de la conferència, a càrrec del doctor Bonaventura Clotet, tenia un bon ganxo: Com podem viure més anys? Encara que, es podria precisar, s'hi hauria d'afegir també el qualificatiu de millor a aquesta anhelada longevitat. Matusalems, sí, però ben apanyats. Que no és qüestió de perpetuar l'existència arrossegant-se com mòmies vivents. Ahir la Sala Barts del Paral·lel es va omplir a la recerca de la poció màgica per a l'eterna joventut que pregonava la xerrada del cicle Instint, que va presentar José Corbacho. Entre el públic, els fills artistes de l'eminent metge, Aina i Marc. «El gen d'actor els l'he passat jo», va dir fent broma el pare després que Corbacho emfatitzés la seva bona aparença i presència: «Té perfil d'actor de Hollywood».
Però a Bonaventura li va agafar per la bata i el microscopi. Després de tres dècades investigant sobre la sida, Clotet ha traslladat ara els seus descobriments -els afectats pel VHI si no es tracten envelleixen més ràpid- a un nou camp: la batalla contra l'envelliment. Ahir a la nit, abans d'explicar la rellevància del microbioma en aquest procés, el doctor va fer una repassada als enormes avanços enfront de la sida, des de la impotència dels anys 80 -va subratllar la importància de la revelació de l'actor Rock Hudson-, a un present en què s'ha aconseguit cronificar la malaltia i un futur molt pròxim amb vacuna. «La vacuna ja està dissenyada, falta desenvolupar-la en humans. Jo sóc optimista, aviat la tindrem, en un o dos anys», va augurar. Això sí, alerta de la necessitat de no abaixar la guàrdia en l'ús del preservatiu. El virus vola. Cada deu segons s'infecta una persona.
CENTENARIS / ¿Què s'ha de fer per arribar a ser centenaris? Heus aquí la qüestió que persegueix tota la humanitat. La resposta està en el microbioma, va sentenciar Clotet. En la flora -principalment bacteris- que recobreix les parets dels intestins. S'han d'afavorir els bacteris bons (antiinflamatoris) i evitar els dolents (inflamatoris) perquè no passin a la sang substàncies nocives que perjudiquen artèries, òrgans, ossos... En definitiva, mantenir equilibrat el microbioma. Així s'evitarà l'envelliment.
Les rialles van arribar amb la sentència: «Milions de mosques no poden estar equivocades: ¡la merda és bona!». Clotet la va aclarir: el trasplantament d'excrements ha estat eficaç per tractar unes diarrees brutals. Sí, la merda -introduïda via sonda gàstrica- les va curar. «El que seria ideal seria subministrar-la amb càpsules», va dir davant l'estupefacte auditori. A l'espera de més avanços en el microbioma, va destapar altres conegudes gotes de l'elixir de la vida: «Exercici, activitat intel·lectual sostinguda, dieta rica en omega 3 i en fibra i no als canvis de pes de més del 10%». Abans ja havia advertit del maligne estrès, tan difícil d'evitar en aquests temps apressats.