Ni Maria Lluïsa Sánchez, arpista de 91 anys, ni Adrià Sardó, violinista de 98, ni Joan Poch, contrabaixista de 100 s'haurien imaginat mai que estarien tants anys lligats a l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que primer va ser Orquestra Municipal i després Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB). Van fer el primer concert amb l'orquestra el 30 de març de 1944 a les ordres d'Eduard Toldrà i, des que van deixar els seus faristols en escena després de 40 anys de servei, han seguit escoltant-la com a abonats. Ahir amb motiu del 70è aniversari de la formació aquest trio de músics degans van ser convidats a presenciar un assaig de la Simfonia número 8 de Mahler, també coneguda com a Simfonia dels Mil, que l'OBC interpretarà divendres, dissabte i diumenge a l'Auditori. A Pablo González, el director titular de l'orquestra, el va impressionar el bon aspecte de tots ells, història viva de l'OBC.
«Jo mai vaig dir que anava a treballar amb l'orquestra, perquè hi anava a disfrutar», va rememorar Maria Lluïsa Sánchez, que es va entretenir una estona parlant amb l'actual arpista, Magdalena Barrera. Tot i que tenen records de tota mena, directors que enyoren i altres que s'estimarien més no haver conegut, ahir aquests tres històrics de l'OBC van ser bastant diplomàtics a l'abordar la memòria de la formació. Van preferir recordar només els bons moments, especialment els primers 18 anys de l'orquestra a les ordres de Toldrà. «Va ser un mestre extraordinari i una gran persona», va dir Sardó, que a més de violinista va ser director d'altres formacions. «Et feia entendre la música. Cap altre, d'aquí o de fora, el va superar. La seva feina no ha estat prou reconeguda», va afegir Sánchez.
PLURIEMPLEATS / «En la nostra època els músics no tenien el reconeixement d'avui», va admetre Poch. I l'escàs sou, va recordar, no donava per a gaire. Així que molts el completaven fent doblet. Sortien, per exemple, del concert al Palau de la Música i se n'anaven a tocar amb l'orquestra del Liceu. Alguns fins i tot aprofitaven després per tocar amb orquestres de ball. «La gent abans s'havia d'espavilar», va dir Poch. I també es van espavilar internament. Ells van viure la primera vaga de la història de l'OBC que va donar origen a la creació de la comissió de músics.
Sánchez, Sardó i Poch, memòria viva dels orígens de l'OBC, coincideixen als concerts matinals del diumenge. Ella és l'única que es mulla a l'hora d'opinar com a abonada: «Trobo a faltar més varietat en la programació i més obres de Brahms, que són magnífiques».