Cocaïna, marihuana, alcohol, lisèrgics... Durant els anys 60, a les albors de la seva carrera com a actor (el seu primer film, 'The cry baby killer', data de 1958), gairebé no va haver-hi ni una droga que Jack Nicholson no provés. "Era un drogoaddicte crònic", revela Marc Eliot a la biografia que ha escrit sobre l'intèrpret, de 76 anys, i que es llançarà a l'octubre al mercat. Segons l'autor, el guanyador de tres premis Oscar, va començar amb l'LSD. "Les experiències de Jack amb les drogues li van canviar la vida. Ell creia que després d'haver-les pres per primera vegada havia vist la cara de Déu", ha explicat Eliot a 'Radar' i 'The National Enquirer' en dues entrevistes.
No només això, el prolífic biògraf (ha dedicat llibres a mig Hollywood, des de Cary Grant fins a Michael Douglas, passant per Burt Reynolds i Clint Eastwood) també afirma que quan Nicholson va escriure el guió del film de culte 'El viatge' (1967) anava d'àcid fins al coll. Regularment s'emborratxava i abusava de l'àcid mentre escrivia la comèdia musical psicodèlica 'Head' (1968), protagonitzada per la banda de rock The Monkees, que també va produir.
>> Llegiu la informació completa del passat de drogoaddicte crònic de Jack Nicholson a e-Periódico.