Deia el còmic francès Coluche que era molt millor ser un antic pobre que un nou ric. Sota aquestes condicions el nouvingut a la riquesa s’oblida del bo que hi va haver en la seva anterior vida i es dedica al consum desenraonat. Des d’un punt de vista gastronòmic, aquesta actitud esborra receptaris ancestrals, plens d’exquisitats per caure en el deliri del menjar fals, és a dir, la llagosta d’estrany origen, la graellada que no té res a veure amb la subhasta del dia o el gambot congelat, servit amb pretensió. Una actitud que ha convertit la cuina marinera, la dels pescadors que s’asseien al voltant del fogó de la tranyina, en una nostàlgia difícil de retrobar.