Queia la tarda sobre el Bernabéu quan Pep Guardiola, de negre, completament sol, saltava a la gespa davant la mirada d’uns quants periodistes la vigília d’una gran nit. Va avançar fins al centre, va mirar cap amunt, allà on la coberta comença a ocultar el cel de Madrid, i va girar la mirada 360 graus com un arquitecte disfrutant d’una gran obra. Es va ajupir per tocar amb els dits la gespa acabada d’instal·lar, va tornar sobre els seus passos meditabund i es va dirigir ferm a la sala de premsa per respondre als periodistes amb la tranquil·litat de qui sap que tot el que depèn d’ell, metòdic fins a l’obsessió, està mesurat i estudiat al mil·límetre.