Vinícius, el mocós que taca la glòria del Reial Madrid

Diguem algunes coses per començar. Honor i glòria al campió, el Reial Madrid. Sí, d’acord, el Reial Madrid de l’última Champions, és a dir, amagat, conservador, poc futbolístic, oportunista, arribar i moldre. El Reial Madrid que va passant eliminatòries i guanya títols (aquest és el número 100, per 98 del Barça), però que ho fa sense enamorar. A ells els és absolutament igual. Ben fet ¡què caram! Dos, honor i glòria al finalista, l’Osasuna, la seva meravellosa i ‘rojilla’ afició, els seus futbolistes incansables (en el minut 94 van poder empatar) i, sobretot, a l’enorme Jagoba Arrasate, que se’n va al llit negat de llàgrimes, ja que no va parar de plorar des que l’àrbitre va xiular el final del partit fins que el gran míster va apagar, desolat (però molt orgullós), el llum de la tauleta de nit. I sí sí, honor i glòria a aquesta parella de brasilers que té el Reial Madrid, Vinícius Júnior i Rodrygo, amb una existència, vaja, ves per on, amb la mateixa samarreta i idèntic color de pell, amb un futbol mortal, desequilibrant, determinant, decisiu i golejador semblant, que demostra que es pot ser un enorme, un tremend, futbolista, com és Rodrygo (millor jugador de la final), i no rebre càntics insultants, ni que l’afició rival et desitgi la mort. Un autèntic mocós Si tot això li passa a Vini, aquest ser idolatrat pel seu president Florentino Pérez, per l’afició blanca i fins i tot per la crítica blanca (Neus Tomàs, directora adjunta del diario.es, va demanar ahir a la nit en el seu Twitter que l’estimin com els comentaristes de Movistar estimen Vinícius), és perquè, tal com va dir Antonio Romero, a la SER, «Vini té actituds de futbolista mocós, per això fa 10 minuts que Toni Kroos li demana calma». I si anem al diccionari, veurem que ‘mocós’ significa «persona jove presumptuosa i immadura». És evident, tot i que això no significa que tinguin raó, que són molts, moltíssims, els que comparteixen l’opinió, expressada ahir a la nit per l’‘ésser superior’, perdó, per Florentino Pérez, sobre que el futbol «hauria de defensar qui ofereix espectacle i genera il·lusió». Olè, molt bé. «No entenc per què a Vini li treuen targetes quan protesta», va afegir el president blanc. I aquí, els dolgui o no als ‘folloneros’ de les xarxes socials, que van maltractar la periodista María Morán per preguntar-li l’altre dia a Carlo Ancelotti si no li aniria bé a Vini rebre alguna vermella perquè es calmés i/o aprengués, la veritat és que, un cop més, l’ídol brasiler, l’estilet, el ganivet a la mantega que ell representa i executa amb meravellosa habilitat, va tornar a exercir ahir a la nit (almenys durant tota la primera part) de mocós provocador i maleducat. «Vinícius és un futbolista extraordinari, tot i que a alguns ens agradaria que canviés la seva particular manera de jugar aquesta mena de partits» Luis de la Fuente / Seleccionador espanyol de futbol Els agradi o no als insultadors de les xarxes, li agradi o no a Flo, la veritat és que l’actitud de Vinícius Júnior és una vergonya per al futbol i per a la imatge del Reial Madrid. I el pitjor és que la gent assenyada que hi ha allà dins ho sap. Ho sap Carletto, que ja no sap què fer per educar-lo (al sortir en el descans se’l va veure parlar com un paràs, però ni així), ho saben Kroos, Modric, Lucas Vázquez i tots els seus companys, que ja no saben com dir-li que jugui, que ho fa de meravella, i deixi de fer el pallasso. I ho saben els defenses que el pateixen, com va passar ahir a la nit amb Moncayola, Rubén Peña i David García, que no parlaran perquè, ja saben, el que passa al camp es queda al camp. «L’actitud de Vinícius en la primera part és incomprensible», va dir Poli Rincón a la COPE. «El Reial Madrid hauria de trobar una solució a tot això, ja que no es pot allargar en el temps. De vegades, amb aquesta actitud, treu l’equip del partit». La veritat és que, sovint, al llarg de la primera part i en el descans, quan hi va haver una baralla de nassos al túnel per provocacions de Vini a la banqueta ‘rojilla’ (el també calorós Chimy Ávila va anar a buscar el brasiler), els companys de Vinícius Jr. van estar més pendents d’ell que de jugar. «Vinícius», va comentar ahir a la nit el seleccionador espanyol Luis de la Fuente, «té la seva particular manera de comportar-se i de jugar aquesta mena de partits, tot i que igual a alguns ens agradaria que pogués canviar perquè és un futbolista extraordinari.» Repeteixo, tornem a l’inici: honor i glòria al guanyador, però que s’ho facin mirar. Tenen un problema amb Vinícius Júnior i tots, des de la institució fins al massatgista, estan mirant cap a una altra banda. La imatge immaculada de l’equip blanc, de les glòries esportives que es passegen per Espanya (per cert, destrossada al protagonitzar la vergonyosa baralla amb el Partizan en l’Eurolliga de bàsquet) comença a estar esquitxada d’actituds provocadores, burletes, desafiadores, innecessàries, protagonitzades per un dels millors jugadors del món, sinó el millor, que, pel que sembla, provoca el somriure burleta del seu president, que ja té tants títols com Santiago Bernabéu: 32 cada un, amb 6 Copes d’Europa cada un.

El més llegit