Laporta prefereix l’homenatge a les explicacions

Així, tot d’un plegat, no va ser la millor idea del món, tot i que tractant-se d’un Joan Laporta acorralat pogués ser un artifici més, això d’explicar que tenia programada per avui la conferència de premsa per donar explicacions del cas Negreira (¿de veritat les té? ¿de veritat no va ser una estafa? ¿de veritat li va doblar el sou per res? ¿de veritat no van continuar pagant-li perquè no passés res o sota l’argument de «si deixava de pagar, vaig pensar que perjudicaria el club?») però, com el meu assessor personal, Alejandro Echevarría, el ‘cunyadíssim’, em va dir que em volien al Círculo Ecuestre, «he preferit venir aquí i suspendre aquesta conferència de premsa». Alerta: el president del Barça, esquitxat per un dels escàndols més grans de les últimes dècades i mandats, prefereix acudir a celebrar els seus dos anys de mandat a un club elitista, presidit per un periquito (això és formidable i ho dic perquè el mateix president de l’entitat i fins i tot el convidat van fer broma sobre la qüestió), que posar una mica de llum, si és que en tenen, si és que s’hi atreveixen, si és que poden, al cas Negreira, que, just en aquell instant, mentre Laporta deia que el Barça mai ha comprat àrbitres, s’anunciava que la fiscalia tenia ja a punt la denúncia contra el Barça «per corrupció en els negocis». Negocis, vaja. Madrid riu I tot es va saber en un dels pisos on es fan i tanquen, suposo, més negocis. Perquè no deixa de ser curiós que el 85% dels espectadors directes de l’acte d’aniversari de Joan Laporta pateixen a les pròpies carns la vergonya d’acostar-se a Madrid i, just a l’hora del cafè o, pitjor encara, tot just asseure’s a la taula de qualsevol restaurant Michelin, veure’s obligats a sentir com el seu (provocador) interlocutor els diu amb sorna «què, ¿del teu Barça ni en parlem, no?». De la posada en escena no en parlarem, perquè ja es dediquen d’altres a recomanar-li a Laporta, amb les pitjors arts, que es posi a dieta, però el que sí que és evident és que el president blaugrana ha decidit utilitzar, perdó, ressuscitar, com a únic argument davant el mar de fons que hi ha i, possiblement, el que s’acosta, el vell argument que ens persegueixen, ens desitgen un mal, ens roben, ens menystenen, ens acorralen, ens temen perquè guanyem i, sobretot, ens volen portar, arraconar, precipitar cap a la societat anònima esportiva. No deixa de ser curiós que bona part dels saberuts i rics empresaris, emprenedors o no, moderns o tradicionals, de la societat civil catalana presents a l’elitista Círculo Ecuestre pensin que el que està conduint, portant, precipitant el Barça cap a la societat anònima esportiva és la manera de dirigir i gestionar el club, no ja amb la família i els amics, sinó amb decisions que aquests saberuts empresaris temen que propiciïn les condicions idònies perquè els fons voltors s’acabin apropiant de l’entitat. Per descomptat, cap dels presents li va dir res de tot això al president blaugrana. No eren allà per espatllar-li l’aniversari. Sí potser que l’hi espatllarà la fiscalia.

El més llegit