Hi ha alguna cosa en la vida que no m’acaba de convèncer. Un error de concepte. D’una banda vols que el temps passi ràpid i que arribin al més aviat possible l’estiu, les vacances i l’avorriment voluntari, però de altra penses en tot el que has de fer fins que arribi aquell somiat moment i dius, bé, millor que passi molt lenta aquesta estona que em puc quedar aquí dormint. És a dir, vols que passi ràpid el temps i alhora que vagi molt lent. No pot ser, ho sento, no és viable, això. És un error de concepte.