¿De debò que el soci s’empassarà aquesta bola?

Vostè, que és soci, abonat, simpatitzant, seguidor, fanàtic, amant, del Barça; vostè, que ha defensat en reunions d’amics, col·legues i companys el que significava (ja no ho significa, ho sento) el ‘més que un club’; vostè, que continua creient en la necessitat que el seu Barça intenti ser un model de gestió neta, transparent, creïble, democràtica, perfecta, honrada, solidària, ¿coneix algú més que Joan Gaspart, Sandro Rosell, Josep María Bartomeu o Joan Laporta, que consideri normal, lògic, legal, just, necessari, natural, net, pagar-li un sou, important poc si és, que ho és, gegant, desproporcionat o vergonyós, a tot un vicepresident del gremi arbitral? Ha quedat demostrat que els que han estat gestionant el seu club durant dècades (a tots ells se’ls omple la boca que el Barça és de vostès) els han estat enganyant. A vostès, no al futbol, ni a LaLiga, ni a la competició, ni als rivals (què va, què va, potser els han estafat i, ara, els fa vergonya reconèixer-ho o potser s’han perdut els diners per un munt de desaigües, alimentant comptes aliens). Aquells comptes que presentaven cada any auditats per mans expertes, sàvies, independents, tenien esborralls. I grossos. Massa silenci Tots vostès, socis, abonats, simpatitzants, seguidors, fanàtics, estan en el seu dret de no creure’s ja ¡mai més! Els seus dirigents, el president que van escollir massivament, sabent el que en sabien, perquè dirigís ¿ho recorden? amb mà neteja, transparent, democràtica i justa els destins del club. Ni ell, ni els seus predecessors, ho van fer. Els van enganyar. Com molt bé diu el meu amic Joaquín Luna som davant la prova del cotó fluix, ara sí, per saber fins a quin punt el futbol, els seus propietaris, presidents, dirigents, socis, futbolistes i àrbitres seguiran narcotitzats, com ho han estat fins ara, per acceptar, sobreviure, mirar cap a un altre costat i girar full davant un (nou) fet tan, tan, tan escandalós com aquest. El silenci, sonor i visual viscut a l’estadi diumenge (potser, en altres temps, amb oposició, diumenge ja hi haurien aparegut algunes pancartes, molt ben escrites i distribuïdes pel Camp Nou, demanant la dimissió d’aquesta junta) demostra que o al soci li és igual l’assumpte (i la reputació del seu estimat Barça) o s’ha cregut la bola aquesta que Madrid ens ataca, Madrid ens roba, Madrid ens odia, Madrid vol que desapareguem. Van pagar i punt Una vegada Joan Laporta acaba de reconèixer avui que va estar, van estar, pagant al número 2 de l’arbitratge espanyol, no hi ha ni investigació, ni explicació, ni conferència de premsa que ho suporti. Si Laporta reconeix que ha estat pagant a un dels caps de l’arbitratge, no en vull saber ni la quantitat, de debò, m’és igual mig milió que 100 euros, ni vull veure els informes, els vídeos, les xerrades, el que sigui que els venguessin. No fa falta veure-ho. Vostè ha pagat a un cap dels àrbitres i no vull saber ni per què ni per a què ni, hi insisteixo, quant li ha pagat. Li va pagar i punt. Ho repeteixo, si li sembla bé, si li sembla justificat, si li sembla necessari, vostè té un problema. Perdó, un altre. I espero que els seus ‘amos’ pensin el mateix que jo, tot i que no ho sembla, no.

El més llegit