Centenars d’auditories, ‘forensic’, ‘due diligence’ i el criminal era De Jong

És una imatge que tinc present molt sovint. No tant perquè impressionés el seu estil, ¡que va impressionar!, en la mateixa mesura que la seva posterior desaparició (de per vida) sense dir res, en silenci, sense denunciar, potser, el que havia vist, comprovat i/o sentit, per això jo sempre tinc molt present el prestigiós comptable Ferran Reverter, el CEO blaugrana, que, en teoria, havia de sumar credibilitat al segon ‘projecte Laporta’. Reverter se m’apareix en somnis, deambulant per l’escenari explicant, de ‘pe’ a ‘pa’ (bé, ara sabem que no va ser del tot així o, com a poc, no ho va explicar tot), les barbaritats que havia protagonitzat Josep María Bartomeu i la seva junta al capdavant del Barça. Dic que ho recordo perquè aquella actuació i els seus detallats ‘PowerPoint’ (bé, no del tot, alguna cosa va amagar ¿no?) van ser demolidors i van posar en dubte la gestió de Bartomeu. Algú dirà, i és veritat, que res nou en el món blaugrana, ja que l’anterior gestió de Joan Laporta ja va ser fruit d’anàlisi i auditories, que van descobrir ¿recorden? que s’havien gastat 362.000 euros en jets privats sense massa justificació, en pizzes o una cosa semblant a ‘Rostisseria Lolita’, de San Cugat, uns 24,50 euros i 125 euros a ‘La Tabaqueria’... fins i tot va sortir una factura d’una polleria. Ningú va veure les factures És a dir, les últimes directives ¿oi? ¿o no tenen vostès també aquesta sensació? s’han passat la vida contractant aquesta gent i empreses de noms altisonants que, diuen, t’ho descobreixen tot, et donen l’informe, no et denuncien, i ara, i ara, doncs treballen per tu, tu els pagues i fas amb aquest material el que et doni la gana. De vegades, potser res; o tapar-ho tot. És a dir que desenes i desenes, bé, un munt, d’auditories, ‘forensics’ i ‘due diligences’ han sigut un frau (o gairebé), ja que ningú se’n va adonar que el Barça, els seus presidents, les seves directives, els seus comptables, estaven pagant milers i milers d’euros a l’organització arbitral, perdó, al seu vicepresident i, tot i que hi havia desenes i desenes de factures (mensuals) de 45.000 euros, a ningú li va cridar l’atenció. O, pitjor encara, si els va cridar l’atenció, ho van amagar. Els semblaria bé, suposo. I necessari. L’estafa, em refereixo. I, després, resulta que aquesta mateixa gent, és a dir, el Barça, per simplificar, sí que s’atreveix a enviar-li una carta a l’holandès Frenkie De Jong, una de les seves estrelles, per demanar-li que anul·li el seu contracte de renovació, firmat el 2020, i torni al del 2019 «perquè el nou contracte té clares evidències de criminalitat». I el que volien, diguem-ho un cop més, era treure-se’l de sobre. I és que, després de tantes d’auditories, ‘forensics’ i ‘due diligences’, descobrim que l’única cosa que tenia indicis de criminalitat i/o irregularitat era el nou contracte de De Jong. ¿Estem parlant de debò? Per això, ho sento, fins que no li senti donar explicacions sobre per què va sortir corrents d’allà, fugint, jo continuaré somiant amb la imatge impertèrrita de Ferran Reverter, passejant altiu, estirat, llest, intel·ligent, ‘a l’estil Steve Jobs’, denunciant el malbaratament de Bartomeu i no dient ni mitja paraula del pagament al vicepresident arbitral. P.D. Se m’oblidava: això sí, van ser molt sagaços per trobar els pagaments a alguns periodistes afins, diuen, a Bartomeu. Això sí que ho van trobar i ho van comentar, és clar. Els va anar de perles.

El més llegit