L’estafa d’Enríquez Negreira que va acabar en amenaça

«El que em fa més mal, el que més em sorprèn, el que més m’inquieta de tot el que s’està descobrint sobre el comportament d’Enríquez Negreira, exàrbitre i exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), i del seu fill, sí, sí, també el seu fill, Javier Enríquez Romero, és la cara de ‘gilipolles’ que se m’ha quedat, la cara d’estúpid que tinc al mirall, ja que acabo d’adonar-me que he estat fent gratis, per complicitat o per amistat, una cosa que d’altres han venut a preu d’or, a milions d’euros. Soc un autèntic tonto, un estúpid absolut». Podria dir-ne el nom, ¡és clar que sí!, però el meu col·lega madrileny, un dels individus més íntegres que he conegut en la meva vida, un gos de presa periodístic i, sobretot, un savi de la família arbitral, tot i que no n’era un expert (simplement s’hi interessava per ‘hobby’), s’ha passat la vida atenent més jugadors, estrelles, cracs, que entrenadors o, fins i tot, directors esportius de grans clubs de futbol espanyol, ensinistrant-los, quan li trucaven amigablement, per saber com era l’àrbitre que els havia tocat en sort aquell cap de setmana. Consells gratis «Volien saber com era, quin estil tenia d’arbitratge i, sobretot, tenir informació fresca, recent, per comportar-se amb ell o empatitzar amb ell durant el partit i així guanyar-se les seves simpaties», em continua explicant el meu amic. Un dels que més ho feia, no ja com a ‘vell murri’, sinó com a savi i expert capità i líder del Reial Madrid, de la defensa del conjunt blanc, era Casemiro. «Sempre em trucava, sempre em demanava opinió i recordo que un dia li va tocar un àrbitre que, dos dies abans del seu partit, acabava de ser pare i l’hi vaig comentar. I sé que, tot just saltar al camp, Casemiro es va acostar a ell i el va felicitar, va creuar quatre paraules d’enhorabona amb ell, i em va dir que l’hi havia agraït molt. No amb l’arbitratge, no, ¡i ara!, sinó que es va alegrar que algú sabés que acabava de ser pare». El meu amic té raó, perquè acaba de descobrir que, pel que sembla, per molt menys, informes tècnics i CD de poc import, la família d’Enríquez Negreira s’ha forrat i fet milionària... fins que la va agafar l’Agència Tributària per voler passar-se, diuen, de llestos. Una prova més de la seva gran pilleria. La idea que comparteix el meu amic, i bona part de la professió periodística immersa en l’àmbit arbitral i, sobretot, els mateixos àrbitres i exàrbitres ja retirats, és que «Enríquez Negreira, que no pintava res o poquíssim al comitè dirigit, molt personalment, per Victoriano Sánchez Arminio, del qual era un gran pilota, es va aprofitar del càrrec per enriquir-se». La creença més generalitzada des que Ràdio Barcelona va destapar el pagament del Barça, durant anys, al vicepresident arbitral (‘El Mundo’ acaba de confirmar pagaments, del 2001 al 2018, per 6.659.488 euros), és que al club blaugrana, fos qui fos el president, li van aixecar la camisa, ja que, segons expliquen molts àrbitres de l’època, «Enríquez Negreira ni tenia mà en les designacions ni tenia cap influència entre els àrbitres. És més, ell es limitava a ser el braç executor, el ‘portanoves’, en temes desagradables, que Sánchez Arminio no volia afrontar, com ara comunicar a un àrbitre que havia sigut descendit de categoria o passava a la ‘nevera’ durant unes jornades». Enríquez Negreira, al fill del qual se’l va veure moltíssimes vegades sobre la gespa del Camp Nou acompanyant l’àrbitre («solia anar-lo a buscar a l’hotel i sopar amb ell la nit anterior, o si el partit era a la nit, dinaven i, després, el portava al camp», assenyala un exàrbitre), es va guanyar les simpaties dels dirigents culers de tant aparèixer per la llotja. «Penso que algú es va creure que tenia un gran poder al Comitè Tècnic d’Àrbitres i van decidir pagar mensualment a la seva empresa. Però, hi insisteixo, els van aixecar la camisa». «Enríquez Negreira no té honor, ha sigut deslleial i un venedor de fum», va assenyalar ahir un exàrbitre al diari ‘Marca’. «Quan es va retirar de l’arbitratge va entrar al Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) i va demanar feina per al seu fill. Va muntar una empresa, junt amb el seu fill Javier, que col·laborava amb el CTA realitzant vídeos i amb la selecció, en l’etapa de Luis Aragonés. En aquella època també anava per les federacions territorials oferint la seva empresa; el seu fill deia que era un gran ‘coaching’, com si deixes caure que podia influir en els ascensos i descensos dels àrbitres. Però, hi insisteixo, tot fum, tot mentida». «És una sorpresa majúscula», assenyala César Muñiz Fernández, «que una persona de la casa, de la Federació, faci aquest doble joc. Em sembla fatal i no s’ha de consentir. Si l’arbitratge sempre ha estat sota sospita, imagina’t ara», va assenyalar Muñiz Fernández davant el micròfon d’RTVE. «Una cosa sí que puc afirmar i és que mai em va arribar ni ens va arribar cap comentari, ni ordre, ni suggeriment d’Enríquez Negreira. La seva relació amb nosaltres era mínima». No és que els àrbitres mirin de defensar la seva funció, que també, és clar, sinó que els sap molt de greu que una persona com Enríquez Negreira s’hagi aprofitat del seu privilegiat càrrec i la seva representació, que no poder, per fer-se ric. «És més, ja veig que, si hagués fet les seves declaracions de renda correctament, ningú se n’hauria assabentat, cosa que demostra, sens dubte, que mirava de ser més pillet que els altres», assenyala un altre àrbitre. «L’amistat que l’unia a Victoriano Sánchez Arminio, aleshores president del CTA, és el que va fer que fos vicepresident», ha assegurat Iturralde González a la SER. «Enríquez Negreira era el que et trucava quan ascendies o descendies com a àrbitre. Però les designacions eren directes de Victoriano Sánchez Arminio. Després van donar pas al model de sorteig. Llavors era un sistema per ordinador. Després de les designacions va venir el ‘triumvirat’: un del CTA (Sánchez Arminio), un de LaLiga (López Nieto) i un de consens, en aquest cas, Puentes Leira». L’amenaça final Atesa aquesta història rocambolesca, de la qual tothom mira de defensar-se amb dents i ungles i de la qual, probablement, encara sortiran més irregularitats, a ningú li va estranyar ahir a la nit que ‘El Mundo’ publiqués el burofax que el mateix Enríquez Negreira va enviar, el 2018, a Josep Maria Bartomeu, l’últim president blaugrana que va pagar pels seus curiosos serveis i, pel que sembla, el que va interrompre aquest pagament (els altres van ser Joan Gaspart, Joan Laporta i Sandro Rosell); en aquest burofax l’amenaçava de revelar irregularitats del Barça si no continuava abonant les mensualitats a la seva empresa. Al burofax, segons ‘El Mundo’, l’exvicepresident dels àrbitres amenaça ‘Barto’ d’explicar, «sense miraments, les irregularitats del club que havia conegut i viscut de primera mà».

El més llegit