¿De veritat pensen vendre Ansu Fati?

Vinga, diguem-ho d’una manera impactant, o clara, cristal·lina, sincera, cosa que no va fer el president Joan Laporta: el Barça, si pogués, si li arribés una bona oferta, si l’hi proporcionés la Premier League, si la posés sobre la taula de Laporta el seu amic Jorge Mendes o si l’hi proporcionés, qui sap, el pare del futbolista, que ja va explicar als hotels de Doha, durant el Mundial de Qatar, que si el seu fill no era titular «fix, indiscutible, però ¡ja!», demanaria sortir del Barça, es desprendria del nen. Laporta no va ser rotund sobre aquest aspecte i això és, per a tots, futbolista, família, agent, entrenador i afició, una cosa que fa empipar. És més, Laporta (per més que Mateu Alemany matisés les paraules del seu president) sembla disposat a vendre el seu jugador franquícia (això ho va decidir el club i el president al renovar-lo, donar-li el 10 de Leo Messi i dir que el Barça del futur es construiria sobre el jugador del planter) quan li arribi una oferta suculenta a la taula. Alguna cosa s’ha trencat Sembla que entre el Barça i la família Fati s’ha trencat alguna cosa. Un té la sensació, per més que Xavi, que, com ja va passar en el cas de Dembélé i De Jong, uns altres dos futbolistes que la direcció esportiva volia liquidar, és un vers aïllat al demanar paciència amb Ansu Fati «ja que acabarà sent el que tots esperem». Pot ser que la negativa del jugador a operar-se, tal com va recomanar l’equip metge del club, fos l’inici d’aquesta situació incòmoda, que no ha acabat de polir-se i, ara, amb l’equip a la cresta de l’onada segueixen els dubtes sobre el ressorgiment del jugador del planter, que ni tan sols va ser titular quan Lewandowski va complir els seus tres partits de sanció. Si Fati no va ser titular llavors, malament, alguna cosa està passant. I és en aquest punt on, possiblement, hagués sigut més necessari, oportú i fins i tot estratègicament savi, expressar-se amb rotunditat al ser preguntat en la llarga conferència de premsa del president. «No el vendrem. És el nostre jugador franquícia. I punt. No hi ha tema. Següent pregunta», hauria pogut ser, potser, la resposta adequada. Mai sentim això de la boca de Laporta i, per tant, tothom, inclòs el futbolista, que necessitava aquest reforç, aquesta pujada d’autoestima, pot pensar, amb raó, que quan arribi una oferta, el vendran. Valor a la baixa En realitat, és molt possible que, després de dipositar molts, molts diners per convertir-se en el seu agent, Mendes porti ja temps, amb permís de papa Fati, buscant comprador. El problema és que Ansu valia més de 100 milions abans del Mundial i, ara, sense jugar o sense ser titular indiscutible, el seu preu ha baixat enormement. Repeteixo, atesa la manera d’expressar-se del president (amb Dembélé ‘el rebel’ va ser tremendament contundent sobre el seu present i futur), tothom té dret a pensar que el Barça veuria amb bons ulls que aparegués una oferta irrefusable per traspassar el jugador que va tenir el valor d’heretar la samarreta de Leo Messi o, com a mínim, el seu dorsal. És evident que, atès el discurs descafeïnat de Joan Laporta sobre el seu futbolista franquicía i recordant el desagradable final de l’‘era Messi’ (les seves conseqüències semblen interminables), molts pensem que l’‘era Ansu Fati’ està més a prop d’acabar en un altre bany de llàgrimes que en la culminació del son culer: convertir el nen prodigiós en el nou ídol blaugrana.

El més llegit