Guardaespatlles per a Vinicius Jr.

Fem una cosa abans d’entrar en matèria i així els madridistes que ens llegeixin entendran molt millor de què parlem. Diguem, doncs, d’entrada, que bona part de les coses que li passen al bo de Vini Jr., abans conegut com a Vinicius, és perquè es tracta d’un extraordinari futbolista, d’un jugador desequilibrant com pocs, capaç de convertir qualsevol de les seves jugades, de les seves galopades i esquivades en la jugada del mes i, per descomptat, en la intervenció que doni el triomf al Reial Madrid. En baixíssima forma Benzema, en caiguda lliure (o gairebé) Kroos i Modric, traspassat Casemiro i encara per convertir-se en els nous déus del plat volador construït per Florentino Pérez jugadors com Valverde, Ceballos, Camavinga, Rodrigo o Tchouaméni, Vinicius és el jove per qui passa tot el futbol i perill de l’actual Reial Madrid, cosa que significa que si tu subjectes ‘Vini’, el marques, el vigiles, l’incomodes, l’espantes, l’intimides i, sobretot, el trasbalses, pot ser que tinguis mig empat a la butxaca. Administrar la glòria Més. Molts s’obliden d’on ve Vinicius. ‘Vini’ ve d’un dels ridículs i burles més grans (ara sabem que injustes, ja que ell es va encarregar de bufetejar-nos a tots amb la seva culminació futbolística la passada temporada, en el ressorgir de la Champions blanca) que ha patit un jove. Vinicius va ser matèria de ‘mem’ diari durant setmanes i mesos, quan no li feia un gol ni a l’arc de Sant Martí. I d’allà, amb confiança i els consells, sens dubte, de Carlo Ancelotti i algun company veterà de la plantilla, va acabar convertint-se en l’estrella que és avui, immensa, tremenda, decisiva. Però en aquest camí Vinicius no va aprendre a administrar la seva fama, la seva popularitat, el seu futbol, la seva explosió, el seu protagonisme, el seu èxit, la seva glòria i, sobretot, a controlar aquest punt de nou-ric que, diuen, li intenta (sense èxit, pel que sembla) frenar o fer desaparèixer Carletto que, en aquest sentit, hauria de comptar amb l’ajuda inestimable, pel que són i representen (absent Casemiro), de veterans com Kroos i Modric. Un problema real Ells són els que haurien de convèncer Vinicius que la força del seu futbol és suficient per silenciar els dolents, els seus perseguidors. El futbol de ‘Vini Jr.’ no fa presoners. I amb això n’hauria de tenir prou. Menys balls, menys recordar als seus marcadors els zeros que té el seu compte bancari i més futbol. Madrid ha decidit que el ‘cas Vinicius’ és un cas de racisme. Si fos així, el Reial Madrid, que té més jugadors negres que cap altre equip espanyol, ho hauria de notar en més de les seves figures. I no és així. També demanen, ara, que Vinicius jugui amb guardaespatlles, tipus Ramos, Hierro, Redondo o Casemiro, que intimidin l’àrbitre quan el rival trepitgi el seu company. El Reial Madrid diu que no té un problema, que el problema és d’Espanya o del futbol espanyol. I no, no, el Reial Madrid, vulgui o no veure’l, té un problema. És més, Vinicius porta vuit sortides consecutives ¡vuit! (Wanda, Getafe, Elx, Vallecas, Valladolid, Vila-real, San Mamés i Mallorca) sense marcar un gol i sense fer una sola assistència. ¿Té o no té el Reial Madrid un problema?

El més llegit