Xavi passa facturetes, amb el seu 4-4-2, camí dels 100 punts

Enorme. Segon gran partit de la temporada del Barça de Xavi, no de Dembélé ni de Lewandowski, de Xavi, que va aprofitar l’ocasió per passar alguna factureta contra aquells que dèiem, que escrivíem, que el seu equip guanyava pírricament i jugant poc al que ell vol i al que dicten les normes de l’ADN blaugrana. Ahir a Xavi sí que li va interessar parlar del com, cosa que va esquivar en els pírrics 1-0 i 0-1 de les últimes setmanes, quan es va aferrar –¡i va fer bé, què carai!– a la felicitat de sumar de tres en tres i de reforçar el seu magnífic i espectacular liderat, que, faci el que faci avui el Reial Madrid contra el València, el converteixen en un dels campions d’hivern més impressionants de la història, ja que només altres equips del Barça, sí, sí, tres vegades el Barça han aconseguit més de 50 punts en la primera volta: el Barça 2017-18 (51), el Barça 2010-11 (52) i el Barça 2012-13 (55). Les tres lligues les va guanyar el Barça. Sí que hi ha equip titular L’excel·lent, molt, molt excel·lent partit del Barça al Benito Villamarín, que va tornar a finalitzar amb victòria mínima però res a veure amb les tres anteriors, es fonamenta en la confirmació que, contràriament al que assegura a la sala de premsa per mantenir motivats tots els seus jugadors, sí que té equip titular, i és el d’ahir a la nit....amb Dembélé al lloc de Raphinha. I punt. I no només això: també té dibuix definitiu. I és, curiosament o no tan curiosament, el tradicional (en altres equips) 4-4-2, descartant el mític 4-3-3, que és religió, dogma de fe, a Can Barça. Aquesta evolució, protagonitzada ja per més d’un entrenador culer que es va emportar garrotades per tot arreu, se li permet a Xavi perquè, no només té millors centrecampistes que davanters, sinó que, a més, com que continua atacant igual de bé, demostra que, davant equips grans, perillosos, amb quatre bons migcampistes, l’única manera de dominar, de controlar, d’imposar-se és igualant el nombre de peons al centre del camp. I deixem-nos d’històries, com va reconèixer ahir Xavi: «El futbol del Barça sempre ha sigut de centrecampistes». Perquè els quatre migcampistes que té el Barça són impressionants. I gràcies que no es van treure de sobre De Jong. I gràcies que Busquets juga de meravella i molt agradablement quan se’l protegeix amb tres al seu costat i tots tres treballen perquè ell pugui airejar el seu futbol amb més serenitat i eficàcia. Podrem explicar romanços com que el dibuix no té res a veure en el com. Podem, sí, però és evident i cristal·lí que tal com són davanters com Ansu Fati, Ferran Torres i el mateix golejador d’ahir a la nit, Raphinha, millor apostar per un quart centrecampista i que es deixin anar en atac Pedri, Gavi i Balde, que ahir va ser la vuitena meravella del Benito Villamarín. El primer Barça sense Dembélé va ser no només eficaç sinó brillant, acabant sumant, en la primera volta, 50 de 57 punts possibles, camí de la Lliga dels 100. És un Barça tan eficaç que només ha encaixat 7 gols en 19 partits (tres els hi va fer el Reial Madrid i un va ser l’autogol d’ahir a la nit de Koundé) i si avui –que no passarà ¿oi?–, acaba la primera volta amb 8 punts d’avantatge sobre el conjunt de Carlo Ancelotti, perquè els blancs perden amb el desastrós València, que torna a demanar a Voro el seu novè miracle, seria virtualment campió de Lliga, ja que la història diu que no hi ha campió d’hivern amb aquest avantatge (més de 5 punts) que no s’hagi proclamat campió. Calendari favorable Va ser el mateix Xavi amb la seva sensatesa, sentit comú i experiència que va dir que falta molt per cantar victòria. Gran consell, però el Barça ja ha visitat estadis tan difícils com el de Sant Sebastià, els de Sevilla (Sánchez Pizjuán i Benito Villamarín), el Bernabéu, el de València i el Metropolitano. És evident que es poden perdre partits al Camp Nou, és clar que sí, però tothom escolliria una segona volta com la que té el conjunt culer, jugant com a local davant molts grans. Per cert, Xavi no ho va fer, però també hauria pogut passar també la factureta dels seus números respecte a Ronald Koeman després de 67 partits, ja que ha guanyat més partits que l’holandès (42 contra 39), n’ha empatat un més (13 contra 12) i n’ha perdut quatre menys (12 contra 16). I una altra dada a favor del míster català: les seves estadístiques només en la Lliga són millors també que les de ‘Tintín’.

El més llegit