Has guanyat, Xavi, però t’has acostat a l’hecatombe (de nou)

«Aquí, els vals de tranquil·litat només duren dos o tres dies. I només és certa tranquil·litat. Sempre hi haurà gent que criticarà. Ho sé. Conec molt bé el que és el Barça. Si demà perdem a Girona, una altra vegada serà una hecatombe tremenda». Doncs no, Xavi, no, has guanyat a Girona i aquesta nova victòria pírrica (tercera en una mateixa setmana: Getafe, Reial Societat i Girona), molt semblant, sí, a les que aconsegueix el ‘Cholo’ Simeone amb el seu Atlètic i fins i tot gairebé, gairebé, com les que acumula aquest Reial Madrid que detestes per la manera tan afortunada que guanya o remunta els partits, t’ha salvat, a tu i els teus, a tots, d’aquesta hecatombe (sempre momentània, el president confia cegament en vosaltres) que, possiblement, es produirà quan el Sorloth de torn, que va errar l’empat el dia de la Reial Societat, o l’Iván Martín d’avui en el Municipal de Montilivi, encertin en la rematada. El problema, Xavi és que l’exhibició de la Supercopa contra el Reial Madrid comença a ser flor d’un dia i que no té continuïtat. Números de rècord Bé, continuïtat sí que en té en els resultats ¡espectaculars! i en la puntuació de Lliga, camí dels 100 punts i líders indiscutibles. I, gairebé, gairebé, campió d’hivern. I, és clar, si la comparació és, com has explicat, amb referència a l’any passat (300 milions d’euros després i 15 mesos teus a la banqueta), doncs sí, el canvi és evident. Però no va ser això el que vau prometre a l’arribar. I per això són molts els barcelonistes, no tots, no, n’hi ha (a milers) que fan salts d’alegria amb el que veuen i com se senten, que creuen que aquest equip no és rodó, que no millora amb el pas de les setmanes, que ha jugat un únic partit formidable en mesos (¡gran!, sí, ¡immens!) i que comença a guanyar, a salvar-se, a sumar, a esquivar l’hecatombe tremenda, gràcies a aquest golet, a aquest Araujo impressionant, al miraculós Ter Stegen o al fet que Sorloth, Iván Martín o el rival de torn falla les ocasions de l’últim sospir. L’equip no domina, l’equip no controla, l’equip no remata, l’equip no s’imposa, l’equip no progressa i l’equip ni tan sols viu tranquil, en pau, enfrontant-se, per exemple, a un Getafe que voreja el descens, a una Reial Societat amb 10, sense Merino, sense Silva o contra un Girona espantat. És evident que si el consol, la frase, l’explicació, la petició de pròrroga, reclamar paciència, ve donat pel comentari pronunciat per tu, al Municipal de Montilivi, «estem fent les coses molt millor que d’on veníem», llavors no hi ha res a dir, ni a criticar, ni hecatombe a témer. Però no va ser això el que vau prometre des de l’inici, des de la creació del Barça 2.0, des de la fabricació de les palanques, des del naixement de la ‘nova era’. Els resultats, excel·lents, impensables tal com està jugant l’equip, van per un costat i les sensacions, per un altre. «Estem fent les coses molt millor que d’on veníem» Xavi Hernández, entrenador del FC Barcelona Les sensacions, que són la font de la ciència culer segons els gurus blaugrana, no són bones i fins i tot tu et veus en la necessitat ¡i fas bé, que caram!, de defensar que «també en l’ADN del Barça hi ha llançar algun centre» a l’olla, de tant en tant. Això, per descomptat, i fins i tot defensar els 11 sota el travesser durant els últims cinc minuts. I fins i tot celebrar la victòria quan Sorloth i/o Iván Martín fallen el gol que hauria provocat l’hecatombe tremenda. Jo firmo guanyar així; però vosaltres, no. I resulta que a mi no m’agrada el que veig i a vosaltres, us encanta.

El més llegit