Jugar a futbol sense saber qui és Pelé

Coses d’avis. Perdó de vells, ja que no soc avi, ni fa pinta que ho sigui. Alguns dirien que coses de l’experiència. De la memòria. D’altres, com el meu amic de l’ànima Ramon Besa, diria «coses que ja no interessen a ningú, Emilio, tot és a Google». Pot ser. No dic que no. Fa temps que he descobert, no només relacionat amb els joves que s’aventuren en la meva professió, perdó, com deia el pare «ofici», que els interessen molt més els números de telèfon que emmagatzemo al meu mòbil que el que arxivo en la meva memòria. Ja ningú em truca per saber què faria en tal o tal moment, com enfocar tal o tal informació. A tot estirar, demana auxili, ajuda, SOS, quan no ho troben a Google o a les xarxes. Llavors sí, llavors, reps trucades demanant si, entre els meus 2.541 telèfons, hi ha el que l’avesat júnior necessita. Una cosa he de dir: quan li funciona, mai em torna a trucar per donar-me les gràcies. Tampoc les hi deu donar a Google. Perplexitat al vagó El cas és que diumenge, quan tornava en el tren de l’avinguda Tibidabo amb l’Anubis, el meu pinscher, de dinar a casa de la meva germana Rosario, a la plaça de la Universitat, em vaig asseure davant dos nois, universitaris ells (o aquest aspecte saludable i encantador tenien), que anaven intercanviant informació mentre jugaven, amb els seus dos excel·lents i cars mòbils, amb una d’aquestes mil aplicacions de futbol virtual, irreal, modern, guai, divertit. De sobte, un d’ells va fer una pausa i li va comentar a l’altre (el tenia davant i l’Anubis els mirava tan flipat com jo) que un tercer amic acabava d’adquirir un nou jugador. «Saps», li deia el més impulsiu a l’altre, «que hi ha tres nivells de futbolistes ¿no?, els valorats en els seus inicis, molt joves, els establerts ja en la categoria i els autèntics cracs. Doncs bé, el Jorge acaba de comprar-ne un que, suposo, degué ser la repera en la seva joventut, en els seus inicis, ja que li ha costat una pasta». L’altre va fer cara d’admiració. ¿Un júnior costant una pasta al videojoc? «¿I saps com es diu?», li va preguntar. «Sí, m’ha dit que alguna cosa així com ‘Pelé’». Alguna cosa així com Pelé... Jo vaig abaixar el cap. Vaig acariciar l’Anubis i vaig pensar que fins i tot el meu pinscher sap qui és ‘O Rei’, però era davant dos moderns, que jugaven a un joc (o una cosa així; ja no sé el que és joc, ‘play’, ficció o circ de Twitch) del qual no coneixien el rei....i els era absolutament igual. Ensenyar al que no sap Així que, amb la gosadia que atorguen els anys, em vaig atrevir a dir-los: «Perdó, es deia Edson Arantes do Nascimiento i ha mort recentment. L’anomenaven ‘O Rei’ perquè ha sigut el millor futbolista de tots els temps. L’inventor de totes les meravelles que s’han vist en un terreny de joc. I suposo que, entre el grup de joves valorats pel vostre joc, deu ser tan car perquè es tracta del jugador més jove de la història (17 anys, gairebé 18) que ha guanyat un Mundial. A aquest títol, que va ser a Suècia-1958, hi va afegir, de seguida, dos campionats del món més». Es van mirar sorpresos i em van donar les gràcies molt, molt, efusivament. «Hem de trucar al Jorge i explicar-l’hi». Em van demanar el mòbil per si podien fer-me alguna consulta més sobre algun altre futbolista. Els hi vaig donar. No em trucaran. Tot és a Google.

El més llegit