Doncs sí, amics, el Madrid (gairebé) sempre torna

L’última jornada de Copa havia de servir, deien els experts, per saber si la prodigiosa actuació del Barça en la final de la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid, amb demostració futbolística i golejada amb magnificència, tindria o no continuïtat en la denominada «nova era», que va cridar Araujo a l’entrar al vestidor culer de Riad. Bé, per a això i per esbrinar si es complia la tradició, la llegenda, que el Reial Madrid sempre torna. I van passar les dues coses. I les dues situacions es van produir de manera sonora, gairebé escandalosa quant a l’espectacle, però igualment reals, certes i que van permetre demostrar que la crisi no va per barris, sinó que els dos equips, malgrat tot, estan molt vius. Golejada culer El Barça, amb els reserves però, de sobte, amb els bons (Xavi no va voler bromes i, en el descans, va posar Gavi per Pablo Torre perquè ‘només’ anaven 0-1 i va recordar l’Intercity), va arrasar a Ceuta. I el Reial Madrid, després d’una primera part només a l’altura del ‘siestete’, no del ‘sextete’, molt, molt, semblant a la de la final de la Supercopa, va acabar protagonitzant la primera remuntada sonada del 2023, que, ja per a molts, presagia les altres quatre remuntades que el conduiran, com no podia ser d’altra manera, a la conquesta de la 15a Copa d’Europa, perdó, Champions. Sí, amics, sí, el Reial Madrid (gairebé) sempre torna, tot i que, ahir a la nit, a Vila-real tornés a protagonitzar una primera part tan, tan, tan lamentable que va acabar provocant els crits del calmat, serè i senyorial Carlo Ancelotti, que, en el descans, va exigir als seus jugadors: «¡Despertin-se, senyors, despertin-se, que estem eliminats!», cosa que va provocar, segons va reconèixer ‘Carletto’, «una espectacular reacció» dels seus nois. Això sí, primer qui va reaccionar va ser ell, fent seure dos dels que no corrien, Kroos i Rodrygo, i ficant-ne dos que el van salvar i amb qui sembla no comptar: Asensio i, sobretot, Ceballos. Però Ancelottí, que de tant en tant, a més d’ironitzar amb els penals inventats i deixar anar alguna brometa –per la qual mai el castiguen–, ahir a la nit va ser revengista amb la premsa, ja que, a l’acabar el partit i passar per la zona mixta de l’estadi de La Ceràmica i trobar-se alguns periodistes, els va dir, irònicament, potser, sí, «¿què?, heu hagut de canviar ràpidament la crònica ¿no?» Doncs, sí, ‘Carletto’, sí, tan ràpidament com tu vas canviar l’alineació, l’estil (puntada de peu llarga de Courtois, saltant-se el centre del camp blanc) i la intensitat. Després que tu fessis tot això, nosaltres vam canviar la crònica. Però no només va estar xulet ‘Carletto’, no, no, també va estar xulet, i molt, el ‘community manager’ que maneja la web oficial del Reial Madrid, que va llançar un «¡cambrer!, una de remuntada», dedicat al popular i internacional ‘cambrer’ Pepe Reina, que s’havia picat amb Vinícius, i va rebre la clatellada de les autoritats blanques, a través de la seva web oficial. De la mateixa manera que molts, com el gran Morientes, va cridar en antena «aquest mort està molt viu», tot i que, immediatament, amb la distinció que el caracteritza, va reconèixer que «en el descans, creia que, aquesta vegada sí, seria impossible la remuntada perquè se li han vist els mateixos defectes, errors i caos que a la final de la Supercopa davant el Barça». Però aquí està, de nou, el Reial Madrid, sense Kroos ni Modric, que estan recuperant-se de cara als moments, diuen, decisius. I, com li va dir Ancelotti a un emprenyat Rodrygo, quan va ser substituït: «Vostè, a mi, em saluda, ¿entesos?» Doncs això, amics, saludem la tornada del Reial Madrid, que (gairebé) sempre torna, al que són, cal dir-ho, els quarts de final més impressionants de la història de la Copa del Rei de futbol. Mai abans, mai, s’havien trobat en el mateix bombo els sis millors clubs espanyols (el 7è seria la Reial Societat i el gran convidat, l’Osasuna): el Reial Madrid, el Barça, l’Atlètic, l’Athletic, el València i el Sevilla. Repeteixo: mai s’ha vist.

El més llegit