Mor Fabián O’Neill als 49 anys, el millor futbolista amb qui Zidane va compartir vestidor

Zinedine Zidane va ser un dia el número u del món i té credibilitat, sap del que parla. O això semblava fins que, quan ja era entrenador del Madrid, va dir que Cristiano Ronaldo era el millor jugador de la història del club blanc. Sense anar més a fons, com a mínim s’acabava de ventilarDi Stefano. El mort, al sot i el viu, al rebost. L’obligat massatge d’un entrenador a l’ego de la seva estrella hauria de tenir un límit. Zidane també va dir fa uns anys que el millor futbolista amb qui havia jugat en tota la seva carrera era Fabián O’Neill. Gairebé ningú sabia qui era Fabián O’Neill quan va dir això, però Zidane el va enlluernar de tal manera que sempre ha parlat d’ell en termes superlatius. L’exfutbolista uruguaià va morir diumenge a Montevideo als 49 anys després d’haver sigut ingressat d’urgència en un centre de tractaments intensius i una vida d’excessos. O’Neill va coincidir amb ZZ a la Juventus. Només una temporada, la 2000-2001. Era un centrecampista uruguaià certament heterodox. Espigat (1,86), astutíssim i amb una molt poc comuna habilitat per xutar meravellosament la pilota amb les dues cames. En un partit, només per fotre, va fer tres túnels a Gattuso. Era un fenomen. Després de quatre temporades d’esplendor al Cagliari, el va fitxar la Juve d’Ancelotti al banc i Del Piero, amb Zidane al camp. Però hi havia un problema. O’Neill bevia massa. Amb prou feines va resistir un any el rigor del gran club torinès i va començar a anar de mal borràs. El dia que va comprar 1.104 vaques Abans de complir els 30 ja s’havia retirat al seu paradís rural, Paso de los Toros, un poble a 250 quilòmetres de Montevideo on fins i tot els diumenges, grassot i embotit, passava les hores al bolig amb un whisky a la mà. De tant en tant el trucaven per a una entrevista, perquè tornés a explicar algun dels seus molts excessos, perquè expliqués un altre cop aquelles vegades que Zidane proclamava que ell era el millor futbolista que havia tingut al seu costat. Amb simplicitat de barra de bar, O’Neill recordava sense rancor els seus anys d’excessos. «Cavalls lents, dones ràpides i no ha quedat res», resumia la seva dissort, consolidada en el gust per les carreres de cavalls en les quals es va gastar tants diners i en les tempestuoses relacions conjugals. «Mai he tingut ni diners ni por». Sempre amb un glop de sobra. Moltes de les seves desventures consten a ‘Hasta la última gota’, biografia que va ser un èxit a l’Uruguai. Per fer-se una idea de la dimensió dels seus excessos, els autors del llibre, Federico Castillo i Horacio Varoli, narren que un matí el ‘Mago’ Fabián va anar a una subhasta de bestiar sense dormir i completament begut. Mentre en un monitor desfilaven els ramats, ell anava aixecant el braç, com un robot, per activar la transacció. Al final li van haver de dir que acabava de comprar 1.104 vaques, 250.000 dòlars de l’ala. Criat per una àvia O’Neill va tenir una infància molt poc convencional, per dir-ho suaument. Els seus pares se’n van desentendre i el va criar una àvia. Va dormir al mateix llit que ella fins als 14 anys, als 9 venia salsitxes a la porta d’un bordell i ja bevia. Cristiano Ronaldo tampoc va ser un nen plenament feliç, marcat per un pare alcohòlic. Però, al revés que O’Neill, Cristiano es va convertir en un competidor immens, en un tità obstinat a assolir totes les metes que estaven per sobre de les seves possibilitats, segurament inferiors a les d’aquell Fabián que va jugar amb Zidane.

El més llegit