El dia D: 9.000 fotos per segon a la recerca de la imatge del Mundial

Pot ser que sigui deformació professional. Fins i tot els diria que, després d’un mes de tenir una relació diària amb vostès, ¿oi?, fins i tot podria parlar-los de cert record familiar, de les hores, els dies, les setmanes, els mesos, les dècades viscudes envoltat dels Pérez de Rozas i la seva obsessió pel fotoperiodisme, per la instantània del moment, per «la foto», la imatge, el retrat que ho diu tot, que representa la història del moment. Doncs ja arribat el Dia D, també en aquest Mundial avorrit, en aquesta Copa del Món que avui, a les 16 hores, començarà a decidir qui és el tricampió del món, si l’Argentina de Leo Messi, i si és així, de ben segur, al Vaticà el papa Francesc, nascut a Buenos Aires, farà repicar les campanes; o la França de Kylian Mbappé, que entrarà en la història com el bicampió del món més jove de la història, d’una gran història. Congelar la història I és segur que aquest instant tindrà la seva fotografia mítica, icònica. Tots els moments de glòria o lament tenen la seva foto. Per això a l’estadi de Lusail hi haurà prop de 300 fotògrafs de tot el món, de tots els països, de totes les agències, de tots els diaris, de totes les revistes, de totes les webs, de totes les publicacions esportives del planeta. Fa un mes que hi són, treballant perquè vostès i jo disfrutem de les imatges més impactants. I ara, avui, buscaran la que capti el moment ideal, sigui gol, crit, plor, felicitat o el segon en què el capità del campió aixequi la copa al cel com si fos el ‘rei lleó’. Els explicaré que el muntatge que existeix perquè vostès i jo disfrutem d’aquesta imatge és impressionant i, per descomptat, és un dels temes que més ha evolucionat en la història de la humanitat. Sí, és veritat, tot ha evolucionat en els últims 20, 30 o 40 anys d’una manera admirable, sorprenent, però la manera de fer les fotos i transmetre-les (vostè mateix ha passat a ser el millor fotògraf amb el seu mòbil) ha sigut una de les coses més revolucionàries. La fotografia digital actual no té res a veure amb el món analògic, en efecte, dels nostres pares, dels meus. Només els donaré una dada que els impressionarà o espero que ho faci, sí: un rotllo de pel·lícula Kodak Tri-X o Plus-X de fa anys, de l’època dels nostres pares, constava de 36 negatius. És a dir, amb un rotllo de pel·lícula, podies fer 36 fotografies. Després, si volies continuar fent fotos, havies de rebobinar, guardar el rotllo impressionat i posar-ne un altre. Ara les càmeres disparen ¡30 imatges per segon!, és a dir, graven en un segon el que abans ocupava tot un rotllo de pel·lícula. 300 fotoperiodistes, a 30 imatges per segon, 9.000 fotos per segon. Potser per això Sony s’ha vist obligada a crear una targeta de memòria de 640 gigues (això sí, val 1.200 dòlars) en què pots emmagatzemar centenars de fotografies, centenars, d’altíssima qualitat. Els 300 fotògrafs que vostè veu treballar en qualsevol estadi de Doha, per exemple, avui mateix, al preciós Lusail, són dels més destacats del món professional, com no podia ser d’altra manera. I solen anar equipats amb tres marques de càmera: Sony Alpha 1 o Alpha 9, l’últim crit, l’última revolució en matèria fotogràfica, Canon R3 i Nikon Z9. Cada fotògraf sol utilitzar dues caixes, dues càmeres, durant tot el partit i fins i tot tres. Els ho explico. Una amb un teleobjectiu gran, un 400 mil·límetres o fins i tot un 600 mil·límetres, i una altra càmera amb un zoom que pot ser 70/200 o 24/70 i, els més privilegiats, es podri dir els més rics, compten amb una càmera amb un angular que col·loquen en un petit trípode, darrere la xarxa de cada porteria, que disparen amb el peu per control remot. Connexió permanent Totes aquestes càmeres, totes, estan connectades per wifi a través del cablatge que hi ha al voltant del terreny de joc o per inalàmbric, o pels dos sistemes. La connexió és permanent amb les redaccions i els editors gràfics de les seves companyies, siguin a Barcelona, Tòquio, Melbourne, Nova York, Buenos Aires o Johannesburg. De manera que, si el fotògraf ho vol, al segon de disparar, la imatge seleccionada pel reporter apareix a la pantalla de l’editor gràfic del seu mitjà. «En aquests moments, per no saturar el wifi i, sobretot, per tenir garantia plena que podràs fer la teva feina sense problemes, el que solen fer les organitzacions dels grans esdeveniments», explica Javier Garcés, responsable de màrqueting de negoci professional d’imatge digital de Sony, la companyia que va revolucionar el món de la fotografia professional digital amb l’aparició de la càmera Alpha 1, «és barrejar el wifi del satèl·lit amb el cablatge de la instal·lació». L’equip complet Rafa Seguí, fotògraf amb moltíssims anys d’experiència en tota mena de competicions esportives i, durant les últimes dècades, una de les persones que més responsabilitat ha tingut a l’hora de preparar les infraestructures necessàries perquè els fotògrafs dels grans esdeveniments puguin treballar amb eficàcia i la màxima comoditat i qualitat, explica que «de cara als Jocs de París del 2024 ja hem contractat un satèl·lit per al wifi dels fotògrafs, però també pensem instal·lar cablatge en tots els escenaris esportius dels Jocs, ja que els dos sistemes són compatibles i necessaris». Perquè els seus fotògrafs puguin tenir més mobilitat que els altres, els responsables de Sony han creat un últim model de mòbil Xperia 1 III que el fotògraf pot portar lligat al cinturó i connectat a la càmera, de manera que es pot desentendre del wifi de l’estadi i fins i tot pot prescindir d’estar connectat per cable a la banda del terreny de joc i així poder moure’s amb facilitat pel recinte, sabent que segueix connectat permanentment amb la seva redacció, el seu editor gràfic, a qui transmet a l’instant les imatges que va captant mentre persegueix els protagonistes de la celebració d’un gol o, fins i tot, fent la volta d’honor dels nous campions.

El més llegit