Quan fins i tot Cruyff i Guardiola tenien sempre un ‘pla b’

Fins i tot el famós, popular i llegendari tècnic de l’Arsenal Arsène Wenger, el ‘mister’ que va començar a canviar el futbol en la Premier League i, ara, director tècnic de la FIFA, ha mostrat la seva decepció pel joc insistent i ineficaç de la selecció espanyola de Luis Enrique i, en un recent informe presentat davant els mitjans en companyia del no menys mític i popular davanter alemany Jurgen Klinsmann, el seu ajudant, ha vingut a dir que o es juga amb intenció, amb profunditat, per les bandes i s’ataca amb ganes o és impossible, no ja trencar qualsevol defensa, sinó derrotar qualsevol rival. He tornat a dialogar, una vegada confirmats els aparellaments de quarts de final del Mundial (Croàcia-Brasil, Països Baixos-Argentina, Marroc-Portugal i Anglaterra-França) amb els meus amics Llorenç Serra Ferrer, Santi Cañizares, Víctor Muñoz i Ángel ‘Pichi’ Alonso, tècnic, porter, centrecampista i golejador, per saber el que pensen de l’ocorregut i reflexionar sobre aquesta dolorosíssima eliminació, precipitada, primerenca, d’Espanya, l’única sorpresa dels vuitens de final de la Copa del Món. Sense alternativa La primera conclusió és sorpresa i decepció absoluta per l’eliminació «tan primerenca i davant un rival inferior» d’Espanya. I la segona, és l’obstinació de Luis Enrique a voler jugar sempre amb el mateix sistema, que tots consideren formidable, vistós i molt eficaç «quan s’executa a la perfecció, amb intensitat i amb determinació», però assenyalen que la no existència, per caprici del seleccionador, d’un ‘pla b’, que, com reconeix el mateix Serra Ferrer «fins i tot tenia Johan Cruyff, inventor de tot això, col·locant Alexanco, de vegades, de davanter centre o el mateix Pep Guardiola, quan no li surt bé el seu sistema», és necessari quan els partits s’encallen. «Diguin el que diguin alguns jugadors de la selecció, tot és futbol i tot val en el futbol per guanyar un partit. Totes les maneres de jugar són vàlides» Llorenç Serra Ferrer / Entrenador mallorquí «La decepció després de l’eliminació d’Espanya és enorme», explica Serra Ferrer. «I ho és per diversos motius, començant per la crítica que han realitzat alguns dels membres de la selecció a l’estil de joc utilitzat pel Marroc. Partim de la base, i això ha de ser sagrat i respectat, que tot, tot, és futbol. No hi ha, contràriament al que opinen molts, una sola manera de jugar a futbol. El Marroc té el que té i sap, perfectament, a què juga. Va mirar de desesperar Espanya i ho va aconseguir. Va guanyar. Amb sort, sí, però va guanyar. Ens agradi més o menys com ho va fer». Serra Ferrer considera que 130 minuts donen per a molt i «Espanya, ho sento, va produir molt poc i va proposar menys. 1.019 passades serveixen per a poc. No serveixen per a res si tires tres vegades a porteria. I de la tanda de penals, ja ni en parlem». És evident que, davant la ineficàcia durant 70 minuts, per exemple, hi hauria d’haver hagut un ‘pla b’, però Luis Enrique, un gran entrenador, es nega a tenir-lo, a preparar-lo, ni tan sols no creu que el necessiti. I s’equivoca. Sempre necessites un ‘pla b’. Fiques un gran driblador, que el tenia; canvies el sistema; potències les bandes o col·loques dos 9, amb la qual cosa els provoques als marroquins més mals de cap que amb un fals 9, això és segur». «És evident que el futbol directe és menys vistós, però en un Mundial es tracta de guanyar, de passar de ronda. Això no són llenties, si vols les menges i si no, les deixes, no, no, aquí cal adaptar-se. Repeteixo, Cruyff abans i Pep (Guardiola) ara, inventors d’aquesta bellesa de futbol, tenien i tenen recursos per canviar el joc, la intenció, la proposta del seu equip quan la cosa no va bé. Pep fins i tot ha fitxat un gegant, quan només volia jugar amb petits», assenyala Serra Ferrer. «Podríem parlar dos dies seguits de la manera inútil que juguem els 130 minuts davant el Marroc», assenyala Pichi Alonso. «Podríem reconèixer que, arribats a la tanda de penals, entra la sort, d’acord. Podríem dir, que Espanya competeix millor contra els grans que contra els petits, perfecte. Però el primer que hauríem de pensar a l’observar com ens han fet fora del Mundial és que continuem sense tenir aquest jugador diferencial que tenen els altres, que tenen les seleccions grans, que tenen totes les favorites, que tenen les seleccions que guanyen». «Mirem la realitat: Espanya no té aquest jugador diferencial, d’aquest golejador de 20 gols, que et salva els partits» Ángel ‘Pichi’ Alonso / Golejador del futbol espanyol Per al golejador, Espanya no té un futbolista que vegi gol amb facilitat, que fiqui 20 o 25 gols per temporada. No existeix. No hi ha algú així a LaLiga, ni fora d’ella. «De tres quarts de camp per endavant, ningú ha jugat com Espanya. Però cap dels de dalt fica por a ningú, ni se’n va de ningú. Ni Ferran, ni Asensio, ni Morata, ni Sarabia, ni Nico, ni Ansu, o aquest Ansu, almenys i així és impossible arribar lluny en un Mundial on hi ha Mbappé, Giroud, Vinicus, Neymar, Messi, Álvarez, Kane, ara el portuguès Gonçalo Ramos, que ens va deixar bocabadats davant Suïssa, i tants altres. Hem d’acceptar aquesta realitat. Això és el que hi ha. I punt». I sí és clar, també Pichi coincideix que és «absurd» no tenir un ‘pla b’ tot i que, després, et resisteixis a aplicar-lo «però, tenir-lo, l’has de tenir». I proposa, és clar, intentar el cop de pilota intencionat a la recerca de la segona jugada, enviar Rodrigo o qui sigui, de segon 9, obrir les bandes amb dos dribladors autèntics...«el que sigui, però alguna cosa has d’intentar, no pots continuar sumant passades sense profunditat, ni sentit ofensiu». «Jo, la veritat, vaig pensar que, després dels últims 20 minuts davant Alemanya i la patacada que ens vam donar, que es van donar els jugadors també, també, contra el Japó, n’haurien après, però el partit davant el Marroc em va semblar d’una impotència absoluta i molt decebedora. No perquè t’eliminin, que també, sinó perquè t’elimina una selecció que és inferior a tu. A mi, si a quarts, m’elimina Portugal, un gran equip, amb grans individualitats, mira, perfecte, però el Marroc a vuitens, em sembla un cop tremend per al futbol espanyol», comenta Víctor Muñoz. El centrecampista tot terreny blaugrana també mostra la seva estranyesa i «fins i tot un punt de perplexitat» pel fet que, d’entrada, Luis Enrique deixés a la banqueta el seu teòric ‘home gol’, ja que «Morata estava en ratxa, no vaig entendre aquesta decisió d’arrencada». De la mateixa manera que tampoc entén que reservés el golejador matalasser per a la segona part o la pròrroga. «No vaig entendre com, d’entrada, deixes Morata, el teu golejador, que, a més, està en ratxa, a la banqueta» Víctor Muñoz / Centrecampista espanyol «Respecte a no tenir ‘pla b’, evidentment que coincideixo amb tots que és un error del seleccionador», insisteix Víctor. «Bo o dolent, eficaç o no, has de fer alguna cosa. Però... però s’ha de tenir en compte que canviar el xip, canviar el pla, canviar la manera de jugar, en un equip que només sap jugar d’una forma que, a sobre, farda de jugar només d’una manera, no és fàcil. Has de canviar els jugadors i, potser, no els tens perquè no els has convocat. Per exemple, no podíem posar dos 9 perquè només en tenim un, Morata, i ni tan sols va sortir d’inici, no creu en ells. No és fàcil, no. Això no és prémer un interruptor i canviar la manera de jugar. Però, sí, alguna cosa hauria d’haver fet Luis Enrique». «Vegem», explica Santi Cañizares, «jo no soc un fanàtic d’aquest sistema de joc. M’agrada, sí, però no més que d’altres. Estic amb el ‘mister’ Serra Ferrer: tots els sistemes són vàlids, bons i fins i tot guanyadors si s’executen bé, a la perfecció i, sobretot, si s’executen amb intenció, amb determinació i ganes de guanyar». «Davant Costa Rica, vam tenir la pilota amb intenció de golejar; davant el Marroc, vam tenir la pilota amb por, només per cuidar-la» Santi Cañizarez / Porter internacional «El nostre problema davant el Marroc, com davant el Japó, no tant davant Alemanya, va ser que vam jugar amb temor, vam jugar més a cuidar la pilota que a utilitzar-la per fer mal. No hi va haver intenció d’aprofundir, ni intenció d’atacar. I així és impossible guanyar», comenta Cañizares. «Comparteixo, ¡és clar que sí!, l’explicació de ‘pitxi’ que no tenim un golejador, d’un Mbappé, d’un Neymar, d’un Kane, d’un Messi, d’un jugador diferencial, determinant, però precisament la nostra força estava en el fet que vam mostrar davant Costa Rica, sí, que era Costa Rica, d’acord, però aquell dia vam enamorar perquè vam ugar com a equip, amb intenció i determinació», continua explicant Cañizares. «Un grup convençut, sense estrelles, com va demostrar Sergio Scariolo amb la seva magnífica i exemplar selecció a l’últim Eurobàsquet, és un equip guanyador, tingui o no líder al camp. No hi ha res millor que l’equip sigui el líder. Jo recordo el València que va derrotar els galàctics i tinc també aquesta sensació», va comentar el porter. «i sí és clar no puc acabar sense criticar no tenir variables, alternatives, dins, fins i tot, del mateix futbol tiki-taka, de 1.000 passades, a quan se t’encalla el joc i, sobretot, perquè portes 70 minuts i has xutat dues vegades a porta. Això, la veritat, no té sentit i és un greu error de Luis Enrique, obstinar-se a jugar sempre igual», sentencia el porter valencià.

Quan fins i tot Cruyff i Guardiola tenien sempre un ‘pla b’

El ‘mister’ Serra Ferrer, el porter Cañizares, el centrecampista Víctor Muñoz i el golejador ‘Pichi’ Alonso ens ajuden a entendre què li va passar a Espanya per abandonar, tan aviat i de forma tan pobra, el Mundial de Qatar

El més llegit