El món resa per ‘O Rei’ Pelé mentre Messi segueix fent miracles

Kely Nascimento, la filla d’Edson Arantes do Nascimento, ‘O Rei’ Pelé , intenta calmar el món sobre l’estat de salut del seu pare, que no és cap altre que el més gran. O un d’ells. Mentre Kely tracta que no sigui del tot certa aquesta notícia que corre pel Brasil, ja per tot el món, ja pel Mundial, sobre que el seu pare està molt malament, potser en les seves últimes hores, Kylian Mbappé ha demanat al seu twitter que la gent, que l’aficionat, que el fanàtic del futbol «resi pel Rei». Mentre el món resa per Pelé, mentre la FIFA, ¡per fi!, fa una cosa profitosa i llança al cel qatarià 120 drons per dibuixar, il·luminada, la samarreta del 10 brasiler, junt amb la llegenda «que et milloris aviat», el seu hereu universal, Leo Messi, celebra el seu partit oficial núm. 1.000 (n’haurà jugat més, sí, però bons, bons, en són 1.000, autèntics, en són 1.000) amb el seu gol 789, el primer contra Austràlia («el primer sempre és el bo, el més difícil, el que obre la llauna», deia Johan Cruyff quan els solia marcar Samuel Eto’o) i classificava l’Argentina, que no és gran cosa, la veritat, per als quarts de final de la Copa del Món. És possible que a Messi només li resti fer un miracle impossible com seria reviure ‘O Rei’. Leo té el mòbil de Déu i hi podria fer alguna cosa. O no. La veritat és que l’astre argentí, que ha jugat 778 partits amb el Barça, 53 amb el PSG i ja 169 amb l’Argentina, va tornar a ser ahir a la nit, en un altre partit espès, espès, de l’albiceleste, que per poc, per poquíssim, es veu obligada a arribar a la pròrroga (el xitxarel·lo de 18 anys, Garang Kuol, del Central Coast Mariners, va tenir l’empat a les seves botes, en el minut 96), l’‘home miracle’ que manté vius i eufòrics 45 milions d’argentins, que no deixen de cantar això de «muchachos, ahora nos volvemos a ilusionar; quiero ganar la tercera; que ser campeón Mundial». Mentre ‘O Rei’, tricampió del món a Suècia-1958, Xile-1962 i Mèxic-1970, mira d’allargar la seva vida a l’Hospital Albert Einstein, de São Paulo, Messi va tornar a liderar un triomf agònic de l’Argentina, mentre tota la seva família, la seva dona Antonella, els seus fills Thiago, Mateo i Ciro, els seus pares, Celia i Jorge, els seus germans Rodrigo, Matias i Sol disfrutaven de la seva exhibició a la tribuna de l’estadi qatarià. Fa l’efecte que milions d’aficionats del món han decidit que si no pot ser campiona la seva selecció, ho sigui la de l’Argentina, tot i que només sigui per Leo Messi, que disputa el seu cinquè i últim Mundial. Messi és l’‘altre’ candidat de tot el món. Messi i ningú més I és que Messi juga sol. Jugar sol i estar ja en quarts de final d’un Mundial, després d’haver arrencat perdent (bé, com la triomfadora Espanya del 2010), té un mèrit tremend. Però fer-ho envoltat dels futbolistes que ho fa ‘la Pulga’ té doble mèrit. I fer-ho portant sobre l’esquena un país que s’ha tornat boig, boig, boig del tot per aquesta Copa del Món (tal com està el país, no li queda més remei que il·lusionar-se pel futbol), té encara més mèrit. I fer-ho quan vas camí dels 36 anys és d’honors superiors. I és que aquest Messi que es va presentar a Doha amb un turmell ‘a l’estil Neymar’ ha sigut prou fort, d’acer, com per suportar, en les últimes hores, que la premsa i l’afició australiana, conscient, sabedora, que ell era ‘el bitxo’, la seva bèstia negra, va arribar a preparar-li (sense èxit, és clar, ¡es tracta de Messi, sisplau!) un joc de màgia negra perquè no li sortís un d’aquests partits (o gols) miracles que ell tan macament protagonitza i que repeteix una i mil vegades sense que ningú trobi el truc per evitar-ho. Vudú contra Leo El cas és que el diari ‘The West Australia’ va publicar ahir mateix una portada amb un ninot de Leo Messi punxat amb un munt d’agulles i va demanar els seus lectors que l’ajudessin a fer portar mala sort a ‘la Pulga’. «Ajuda’ns a punxar Messi», era el titular del diari. «Sí...hem recorregut a un ninot de vudú per ajudar els nostres futbolistes a vèncer el més gran de tots els temps. Per igualar les possibilitats, punxa tu també el ninot. Per parar l’Argentina», acabava escrivint ‘The West Australia’ a la portada, «no només necessitarem una mica de sort, també vindria bé una mica de màgia». Però la màgia la va fer Messi i no el nen Kuol, malgrat haver tingut el gol de l’1-1, tot i que no el de la victòria, a les seves botes. I és que, quan el golejador del teu equip és Leo Messi i el del teu rival un que juga a la Segona Divisió japonesa, ni tan sols la màgia negra pot obrar miracles. «És increïble com ho viu la nostra gent. Ens transmet passió i energia. Cal seguir així perquè ara ve el tram difícil» Leo Messi / Capità de la selecció argentina «Que de la mano de Leo, todos la vuelta vamos a dar», cantaven milers i milers d’argentins a l’estadi qatarià. «Quan dèiem que jugàvem cada tres dies, ens semblava una bogeria. Però alhora, volíem ser aquí pel que se sent, ajuntar-nos amb la gent, perquè és increïble com ho viuen», va dir Messi a l’acabar el partit. «Ens transmeten passió i energia. Cal seguir units perquè, ara, ve el tram més difícil. ¿Què dic a la gent?, que són sensacionals i que sabem l’esforç que van fer per ser aquí amb nosaltres. Com també ho està disfrutant la gent a l’Argentina. Aquesta unió, que hi ha des de fa molt temps, és el més maco de tot».

El més llegit