Eder Sarabia: «Piqué és el motor de l’Andorra i ens empeny a tots»

-Vostès es diferencien d’altres equips perquè representen i porten el nom d’un país. Efectivament. No som ni una província ni una comunitat. Representem un país i ho notem. L’any passat, a l’inici de temporada hi havia 150 o 200 persones al camp i en els últims partits més de 2.000, entre ells molts joves, nens i nenes. Al final, el futbol ens agrada a tots. Es veu il·lusió i tenim aquesta responsabilitat. -¿Encara queden serrells per tancar? Realment llevat de la porteria encara estem pendents d’incorporar gent. El cert és que confio en l’equip de l’any passat, que va saber desenvolupar a la perfecció la idea del joc, i els nouvinguts s’hi estan integrant molt bé. Com acostumo a dir, no busquem els millors, sinó els més adequats. Tanmateix, molts dels seus jugadors no coneixen la Segona Divisió. Hem d’estar preparats per a tots els reptes nous que ens anirem trobant. El salt de categoria planteja més pressió, escenaris diferents, públic que anima els seus equips, i s’ha de saber manejar. El nostre repte és ser capaços de trobar sempre la solució, tot i que l’essència serà la mateixa: millorar i adaptar-nos. -Vostè també debuta en la categoria. Segueixo la Segona des de fa anys, des que Quique Setién va ser al Lugo. És una categoria exigent, on qualsevol pot guanyar. Pots estar cinc o sis partits a dalt i perdre contra un dels de baix; i al revés. És exigent i gairebé sempre es decideix al final, tant per dalt com per baix. L’objectiu no és cap altre que consolidar l’Andorra en aquesta categoria. Aquest projecte té menys de quatre anys, però és ambiciós. L’Andorra és l’únic equip de la categoria que no ha jugat a Segona i cal consolidar-se, que aquest pas endavant no comporti un pas enrere. -¿Com afronta el repte? Jo vaig fer el salt a l’elit del futbol com a segon de Quique Setién. Soc optimista, crec en la meva feina i en el que m’envolta. Intento transmetre el que sento. L’exigència a Segona serà més gran, però estic preparat per al repte d’anar millorant. -Amb Setién va arribar vostè al Barça. Allò va ser una veritable oportunitat. Vaig ser un privilegiat i sempre intento buscar el costat positiu de les coses. És veritat que ni vam arribar al millor moment ni ens van sortir les coses com somiàvem o pensàvem. Vaig aprendre moltíssim i tornaria a repetir-ho mil vegades. Cada dia que m’aixecava i anava a la Ciutat Esportiva era el més feliç del món i continuo tenint una molt bona relació amb els jugadors amb qui vaig compartir vestidor. Tot i que el que es diu al vestidor, al vestidor es queda, ¿explica als seus jugadors algunes experiències del seu pas pel Barça? La temporada passada després d’alguna derrota dura els deia als xavals ‘ara sembla que s’acaba el món perquè hem perdut 3-0. Però amb el Barça vam jugar la Champions League, vam eliminar el Nàpols i després vam anar a jugar contra el Bayern i ens van guanyar 2-8’. En aquest vestidor blaugrana hi havia Gerard Piqué, que és el propietari del seu club. Al poc d’arribar Luis Enrique ens va dir que Piqué sempre estava per sumar i ajudar. El recordo un dissabte, després d’entrenar, al gimnàs i a la sala del fisio, seguint pel mòbil el partit de l’Andorra. Ja llavors tenia una gran implicació i coneixia tots els jugadors i els equips de la categoria. A l’arribar aquí vam començar a parlar cada setmana i sempre que podia venia a veure els partits. Ell és el motor d’aquest projecte i ens anima a tots. A vostè també l’anima el seu pare, Manu Sarabia, una llegenda de l’Athletic. Amb el meu pare tinc un tracte especial en l’àmbit futbolístic. Cada vegada que veu un jugador destacar m’envia la notícia i em diu ‘compte, aquest futbolista pot ser interessant’. Gran part del que sé de futbol l’hi dec a ell i tots dos veiem aquest esport d’una manera semblant. Vindrà a donar-nos suport en el nostre debut, ja l’any passat va venir moltes vegades a Andorra a veure’ns jugar.

Eder Sarabia: «Piqué és el motor de l’Andorra i ens empeny a tots»

Explica que la seva professió és el futbol i la seva passió el ciclisme. Així és fàcil, si algú s’acosta per Andorra, quan l’equip de futbol no està jugant o entrenant, que es trobi el tècnic de l’equip de Segona Divisió, pedalant per les muntanyes del petit país pirinenc.

Té 41 anys i va ser l’ajudant de Quique Setién durant els mesos en què l’entrenador càntabre va estar en el Barça.

El més llegit