L’Eintracht de Frankfurt o els seguidors que es veuen arreu del món

Quan els jugadors del Reial Madrid aixequin el cap i contemplin les grades de l’Estadi Olímpic de Hèlsinki només veuran samarretes blanques, però cometran un greu error si creuen que són els seus aficionats animant perquè aconsegueixin el primer títol del nou curs. Els qui tindran a dalt cridant i cantant no seran els seus, sinó els adversaris: milers d’alemanys que una vegada més s’han tornat a mobilitzar, a creuar mig Europa si cal, perquè el somni de l’Eintracht, un altre trofeu, un altre èxit, sigui una realitat. No hi ha actualment al panorama europeu ni possiblement mundial, incloent-hi les aficions dels principals clubs del Brasil i de l’Argentina, cap equip de futbol que sigui capaç de mobilitzar tants seguidors, a qui és igual disposar o no d’una entrada per veure en directe els seus jugadors. Es conformen de respirar el mateix oxigen que les seves estrelles, quedar-se en un bar pròxim, empatxar-se de cervesa i tornar a casa seva feliços perquè l’Eintracht continua fent història per Europa. Els ponts de l’autopista Són els seguidors que es veuen per tot arreu i la branca més violenta dels quals es fa notar tant al seu país com fora. Si es travessa Alemanya amb cotxe, per exemple a finals de juny, i es passa pels voltants de Frankfurt, sorprèn que, fins i tot a un centenar de quilòmetres de la capital financera del país, els ponts que creuen l’autopista que porta fins a Hamburg i Dinamarca estiguin plens de pintades que fan referència a l’Eintracht. Evidentment no és un fet de què presumir en un país que té a la majoria de les autopistes de cap per avall per les obres, però mostra el pulmó, aliat en aquest cas al vandalisme, dels ultres de l’equip alemany, els mateixos que van protagonitzar una baralla per oblidar al centre de Sevilla i contra els aficionats del Glasgow Rangers, que tampoc són sants, abans de la final que van guanyar els alemanys als escocesos i que els va donar dret a jugar ara la Supercopa d’Europa contra el Madrid. Un Dijous Sant a Barcelona I és que a la principal cita ciclista anual, en què es reuneix més gent, la pujada del Tour a Alpe d’Huez, lluny dels ambients de vegades violents del futbol, només es va veure una afició relacionada amb la pilota i els gols. Els seguidors de l’Eintracht de Frankfurt també es van desplaçar als Alps per ocupar la corba 19 (la tercera de les 21), la que està dedicada al corredor neerlandès Hennie Kuiper, i van exhibir banderes i samarretes envoltades de xarrups de cervesa. En la memòria de tots els barcelonins que es van quedar a la capital catalana un Dijous Sant ha quedat la imatge de més de 30.000 aficionats de l’Eintracht anant en manifestació des del centre de la ciutat al Camp Nou per ocupar les grades de l’estadi; el que mai s’havia vist, com a mínim 100 alemanys per barcelonista, per provocar una imatge, catalogada com de vergonya, amb l’afició de Frankfurt ocupant el temple del Barça i provocant l’eliminació de l’equip de Xavi Hernández. A Hèlsinki, oficialment, hi haurà a la grada 8.000 alemanys per 1.800 madridistes, però els carrers de la capital finlandesa parlaran alemany amb molts més seguidors, els que es veuen per tot arreu.

L’Eintracht de Frankfurt o els seguidors que es veuen arreu del món

Els seguidors alemanys ocuparan Hèlsinki com van fer amb Barcelona o Sevilla camí de la victòria a l’Europa League.

Les grades de l’Estadi Olímpic de la capital finlandesa s’ompliran amb 8.000 seguidors de l’equip de la capital financera d’Alemanya contra 1.800 madridistes.

El més llegit