Espanya es diverteix amb un gran futbol i goleja una tendra Islàndia

En dos minuts plens de precisió i punteria, la nova Espanya de Luis Enrique va posar la bonica firma a una excel·lent mitja hora inicial. Una mitja hora de joc modern, atractiu, coral on només Morata repetia l’onze respecte al qual va guanyar Albània a Cornellà-el Prat. Una Espanya nova, però mantenint la mateixa idea tàctica, amb un 4-3-3 tradicional de Lucho, on el moviment de la pilota era tan i tan ràpid que Islàndia va acabar claudicant. Va acabar esllomada incapaç de seguir la velocitat de la pilota perquè fluïa amb tanta naturalitat que el futbol es va tornar bonic. I això que Riazor assistia a un partit suposadament amistós. Amistós era però Luis Enrique ha injectat tanta competitivitat a la seva selecció que cada minut resulta un tresor. Eren 10 nous respecte a dissabte. 10 de nous i el vell Morata, que es va redimir amb un excel·lent gol, l’1-0, que premiava el superb funcionament col·lectiu d’Espanya. La passada, sedós, filtrada i en diagonal d’Hugo Guillamón, el jugador del València, va esquinçar la defensa islandesa perquè va comptar, a més, amb la complicitat de Carlos Soler, que astutament va deixar passar la pilota entre les seves cames. Ni va necessitar tocar-la, cosa que va permetre al davanter de la Juventus amansir la pilota i definir amb suavitat per donar-li a Luis Enrique el que demanava. Contundència ofensiva. I als dos minuts, el dimoni que és Dani Olmo es va inventar una jugada sensacional per la banda esquerra portant fins i tot tres defenses a la frontal petita, incapaces d’aturar-lo. El ‘nou’ de Lucho Bé, sí. Sí que el van aturar el talentós jugador del Leipzig, que als seus 23 anys fa preguntar-se perquè no està en cap gran club del seu país. Ho van fer, però cometent penal. Una altra oportunitat, i aquesta encara més senzilla, perquè Morata definís amb tranquil·litat firmant el segon gol de la selecció. Dos minuts i dos gols i el ‘nou’ de Lucho continua engreixant les seves estadístiques perquè suma 25 gols en els seus 52 partits. Ja abans de dominar amb claredat el marcador estava governant Espanya amb una insultant autoritat el partit, que resulta, i sense cap dubte, de bon assaig per al tècnic asturià. Va elegir dues seleccions (Albània i Islàndia) amb mentalitat defensiva, capaces d’instal·lar el seu campament base a l’àrea pròpia. Equips que posen a prova la paciència i la calma, una cosa que va demostrar l’equip de Luis Enrique, que viu feliç amb aquesta asfixiant pressió amb la qual sotmet els seus enemics, a més de passar-se tranquil·lament la pilota. Però sense burocràcia, tot executat a la màxima velocitat. L’alegria de Jordi Alba N’hi ha prou amb veure, per exemple, el lateral blaugrana, que va lluir el braçalet de capità d’Espanya per l’absència de Busquets, per comprendre l’alegria del joc. Va firmar Alba una primera part impecable. Però no en tenia prou. I als dos minuts d’iniciar-se la segona meitat, tot passava en dos minuts, va servir des de la banda esquerra una gran assistència a Yeremy Pino, que en un exercici ple d’autodeterminació es va avançar a la defensa islandesa per aconseguir el 3-0, mentre Riazor corejava els noms de Pedri i Gavi, símbols de la juvenil Espanya de Luis Enrique. Van arribar els canvis massius, però res va canviar perquè Marcos Alonso va fer d’Alba recolzats tots dos en les precises passades de Carlos Soler assistint Sarabia, que es va transformar en Morata amb un precís cop de cap per retratar el contundent 4-0. A l’inici, el gol va resultar esquiu, però després, i producte del bon joc, va acabar veient-se tot el que volia Luis Enrique. Una Espanya connectada al partit de tal manera que no va fer en cap moment la sensació que era una nit amistosa, amb Riazor entregada a Gavi i Pedri, els nens que encarnen l’esperançadora obra de Lucho. La fitxa de l’Espanya-Islàndia (5-0)

El més llegit