Al futbol xinès se li van fondre les ales a l’acostar-se al sol. Un lustre enrere pretenia convertir-se en la sisena lliga del món després dels grans campionats europeus i avui tots els seus senyals suggereixen una crisi estructural: clubs històrics desapareguts, salaris endeutats, estadis buits, estrelles internacionals en èxode i tancat el mannà del sector immobiliari. El futbol, al cap i a la fi, ha sigut un vers lliure a la Xina. És l’única indústria que no ha acompanyat l’auge nacional de les últimes quatre dècades, tossudament assentada en el ridícul, i ha patit com cap els embats del coronavirus en un país que el travessa sense conflictes ressenyables.