«Era important començar guanyant perquè sabem com de difícils són les eliminatòries», va dir Leo Messi després del triomf argentí davant l’Equador per la mínima diferència gràcies a un gol seu, de penal. Messi va ser el primer a reconèixer que la selecció va guanyar justeta. «Els partits sempre són durs, esperàvem aquest nivell, fa molt que no juguem. L’ansietat també fa que sigui complicat».
L’‘albiceleste’ es va presentar a l’estadi del Boca Juniors. No hi havia ni una ànima com a conseqüència de les restriccions sanitàries. Jugar sense públic ni més ni menys que a l'estadi d’aquest país on més se senten els ànims de les grades devia de ser una sensació estranya per al capità. Els crits de l’«afició virtual» es van sentir retronar des dels altaveus i li devien arribar a les seves orelles com una estranyesa. Messi no va passar per alt les circumstàncies del primer matx que ha de sembrar el camí cap al Mundial 2022. «Ha sigut un any complicat per a tothom, arreu del món i en especial per a nosaltres, els argentins. És molt difícil i ho estem sentint molt. Poder jugar i donar una alegria a la gent amb aquesta victòria, més enllà del joc, és bo per descomprimir una mica. Molta força per a tots els argentins, perquè sé que és un moment molt difícil per a tothom». Al millor jugador no li van passar per alt els efectes de la pandèmia a l’Argentina, on les morts per Covid-19 es van elevar aquest dijous a 22.710 i els contagis van arribar a 856.369. Messi sap que el virus s’està acarnissant fins i tot amb Rosario, la seva ciutat natal, on els hospitals estan a punt del col·lapse.
Un penal i res més
«Solen dir els mateixos jugadors que el partit més difícil d’un Mundial és el primer, el debut. I si l’eliminatòria és, efectivament, la fase zero d’una Copa del Món, la selecció va passar la primera gran prova», va assenyalar el diari esportiu ‘Olé’. «Les condicions del partit no eren fàcils: una gespa ràpida, un rival que venia a pressionar i les dificultats de no haver estat junts durant tant temps feien el partit bastant difícil, però calia tirar-lo endavant d’alguna manera», va reconèixer Lionel Scaloni. L’entrenador no podia ser més eloqüent.
A l’equip li va faltar imaginació i només es va despertar en molt comptades ocasions, sempre a través d’un Messi que va acabar els 90 minuts esgotat. Tot es va reduir al penal. Als 11 minuts de la primera etapa, Pervis Estupiñán va fer caure Lucas Ocampos va a l’àrea. El jutge xilè Roberto Tobar no va dubtar a xiular la pena màxima. Com sempre, Messi es va fer càrrec del xut i va cantar la seva diana 71 amb l’‘albiceleste’. Ocampos creia que aquesta vegada seria l’excepció i va demanar a Messi si el podia llançar ell. El jugador del Sevilla no va trobar la resposta esperada.
Després del gol, l’Argentina gairebé no va crear perill a la porteria equatoriana. Lautaro Martínez no es va poder associar amb l’astre del Barcelona. L’equip va perdre massa pilotes i per moments va arriscar sense sentit. Scaloni va valorar, no obstant, l’esforç. «Hi ha coses per destacar i coses per millorar, com ha de ser partit rere partit. Em quedo amb un munt de coses bones que ha donat l’equip: la solidesa, el sacrifici i les ganes que no et facin un gol. Això és important, i per a la resta ja tindrem temps de treballar-ho. L’important era guanyar». Dimarts, davant Bolívia, ni més ni menys que a La Paz, a gairebé 4.000 metres d’altura, l’Argentina tindrà una de les proves més difícils de l’eliminatòria.
«‘El fulbo’»
Potser el més celebrat de Messi no va ser el seu retorn a Buenos Aires ni el seu gol. El testimoni previ al partit, produït per la Federació de Futbol i auspiciat per Adidas, el va mostrar en estat pur, amb aquesta passió inocultable pel joc que anomena, com si encara fos un nen de Rosario, «‘fulbo’». La seva declaració d’amor a la pilota es va resumir en una frase: «Treu-m’ho tot, però, si es pot, deixa’m el futbol. Perquè el futbol és esperança, és alegria. Perquè ens permet celebrar junts, tot i que estiguem separats». La pandèmia va sobrevolar també el seu missatge. «Si alguna cosa puc dir com a argentí és que sempre trobem la manera d’aixecar-nos i tornar més forts».