Fa molt temps que les guerres no es dirimeixen només en el camp de batalla. Els mitjans de comunicació de masses, des que ho són, han sigut objecte de desig per als governs, que sempre han volgut aprofitar la seva influència i convertir-los en eines de propaganda. L’auge de les xarxes socials, en els últims anys, no ha fet sinó redireccionar aquests esforços, i en molts casos ampliar-los. I, tot i que tots els governs voldrien controlar els mitjans i les xarxes, uns ho fan millor que d’altres.

La gran virtut de l’Informe Anual de Seguretat Nacional, aprovat aquesta setmana pel Consell de Seguretat Nacional (CSN), no és que deixi en evidència les constants ingerències russes a la UE, ni la seva voluntat de desestabilitzar les democràcies occidentals amb qualsevol pretext, ni tan sols l’audàcia amb què es condueixen els xavals de Vladímir Putin. És que deixa negre sobre blanc alguns dels seus mètodes, que van utilitzar amb profusió amb la tragèdia de la dana de València. L’informe del CSN detalla que els tentacles del Kremlin van difondre notícies falses com el dels centenars de cadàvers del pàrquing de Bonaire, o que la policia havia abandonat els ciutadans necessitats per escortar el Rei i Pedro Sánchez a Paiporta. L’objectiu és sembrar la discòrdia, «incrementar la divisió social», per, en última instància, «deslegitimar el recolzament a Ucraïna» a la UE. Per, en resum, denunciar que Espanya estava dilapidant en una guerra a milers de quilòmetres recursos que havien de servir per ajudar els valencians.

A Espanya, els més molestos amb el que diu l’informe han sigut els usuaris de xarxes socials vinculats a Vox, que han mostrat de nou una proximitat, que ja no sembla casual, amb el Kremlin. «El règim de Putin ha fixat especial prioritat per destruir la impecable democràcia espanyola», es burlava a X l’eurodiputat d’aquest partit Hermann Tertsch.