Dos terratrèmols de pes s’han deixat notar en els últims dies. El primer a Myanmar, molt a prop de la frontera amb Tailàndia, que ha deixat un nombre de vícitmes encara indeterminat. El segon va fer tremolar la terra a les 11 del matí de divendres, i l’epicentre va ser al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però els efectes es van produir principalment a les xarxes socials. Va ser l’hora en què Dani Alves va quedar absolt d’agressió sexual. Aquest segon sisme no va provocar danys físics, però, almenys a Espanya, va deixar una ona expansiva de profund estupor i cabreig. 

Si s’hagués de buscar un missatge per resumir el sentiment general dels que es van sorprendre i entristir per la decisió del TSJC de rectificar la condemna inicial de quatre anys i sis mesos de presó podria ser el que va escriure @KokoroMiss: «Ella va explicar sempre la mateixa versió, la discoteca va activar el protocol de violació, hi va haver un comunicat de lesions, els amics van intentar coaccionar-la, mai va demanar diners i la justícia li dona la raó A ELL. L’absolució de Dani Alves és el reflex que estem pitjor que mai». En general, una aclaparadora majoria d’usuaris de xarxes socials, que per descomptat no són juristes, no entenen com pot ser que el tribunal vegi inconsistències en el relat de la presumpta víctima quan va ser el presumpte agressor el que va canviar la seva versió en diverses ocasions. 

Però, a més, hi ha molts missatges de ciutadans i ciutadanes (sobretot ciutadanes) preocupats pels efectes futurs que la decisió del tribunal pot tenir en dones que siguin agredides i es plantegin acudir a la justícia per defensar els seus drets i castigar el seu agressor. «Després d’això d’Alves queda clara una cosa: si et violen, gasta els diners en psicòlegs i no en advocats. Denunciar és inútil», va escriure @CrisSnape. Per a molta gent, la credibilitat del sistema judicial ha rebut un cop dur.