Abans que les empreses haguessin d’obrir finestres per obligacions sanitàries, a TV-3 corria aire fresc per prescripció de ‘Coolhunters’, el programa d’humor sobre tendències que va irrompre a la graella de la televisió pública catalana fa un parell d’estius. Aquest corrent fresc torna ara a la pantalla en aquest Nadal rar (25 i 30 de desembre) amb dos programes especials protagonitzats per la dupla còmica de ‘Coolhunters’ formada per Patrick Urbano i Serapi Soler. I amb dos objectius clars: pentinar alguns costums nadalencs i colar-se a les campanades de TV-3. Un avançament: el segon, no ho aconsegueixen. El que sí que han aconseguit amb les seves dues anteriors temporades estivals ha sigut trobar un to singular per fer riure el públic de TV-3. És un programa d’«humor molt humà, perquè parla de la gent», defensen els seus protagonistes. «Hi ha un rerefons emocional en moltes de les coses que fem», afegeix Urbano.
’Coolhunters’ és, en realitat, un programa costumista, que toca molts pals, i que no calla gens tot i que sigui impopular. «El que dic jo, ho pensa molta gent», remarca Soler, que interpreta un jove irreverent, però també maldestre, fràgil i insegur. «Tots som una mica Serapi, personifica l’egocentrisme català. De fet, crec que radiografiem la manera de ser catalana», considera Urbano.
Una part de ‘Coolhunters’ també parla de la tele i dels seus personatges ubics, però des de la tele. Per això, a l’especial de Cap d’Any desfilen moltes de les cares conegudes de la televisió pública. «TV-3 és més oberta del que sembla. Aquest programa és un diàleg intergeneracional», comenta Urbano sobre el capítol que s’emetrà el 30 de desembre. Així, TV-3 és també protagonista de ‘Coolhunters’ «com a fenomen històric» però sense caure en l’endogàmia. Un joc hàbil doncs, com diu Urbano, «al final, TV-3 és capital en l’estructuració social.
Des de l’autoficció
Urbano i Soler, personatges contraposats a la ¿sèrie? (hi ha moments en què es difumina el gènere televisiu), comanden ‘Coolhunters’ des de l’autoficció. Trets exagerats que parteixen de com són ells. Es pot afegir que Serapi Soler tenia bastanta feina feta després de protagonitzar una webserie (’Show business’) que va crear al costat del fenomen del muntatge cinematogràfic Oriol Pérez.
Patrick i Serapi són dos personatges descarats que han teixit complicitats i unes sinergies que són clau en el desenvolupament del format que intenta fer riure i a la vegada explicar coses. En el primer especial, per exemple, entrevisten Ada Colau «perquè no ha posat la pista de gel». «Hi ha com el pensament que tot el que sigui jove ha de ser disruptiu, provocador, i crec que hi ha altres maneres de fer comèdia», considera Soler sobre el seu to humorístic. «És el mateix que diríem al nostre grup d’amics», acota Urbano.
Tots dos ronden la trentena i han crescut acadèmicament i laboralment amb crisi i el missatge repetitiu que als seus sectors, el periodisme i l’audiovisual, no quedava pa per a ells. ’Coolhunters’ també va d’això. «No hem conegut un món laboral que no hagi estat devastat. Volem expressar tot això a través de l’humor», exposa Urbano. «I coincideix que en l’audiovisual i en el periodisme hi ha una quantitat de flipats inhumana», afegeix. El personatge del mateix Patrick és un cap despota, il·luminat, i, alhora, insegur que aconsegueix tics autoritaris. A algun li sonarà. Això últim, amb altres paraules, ho diu Urbano.