“És que són nens”. La frase és repetida fins a la sacietat per justificar el comportament dels menors en públic, però hi ha qui la qüestiona i va al rerefons: Educació. En un fil viral a Twitter, un professor posa de manifest la necessitat de trencar amb això i ensenyar als menors conceptes bàsics de convivència per a, literalment, “no contribuir a criar nens cretins que siguin adolescents cretins”.
Es refereix així al comportament dels joves en el transport públic, per exemple, on porten els mòbils amb música a tot volum com si no estiguessin compartint espai amb més gent que pot no estar gaire d’acord amb aquest ambient. Per això, demana reflexió als pares i intervenció per ensenyar als menors unes regles mínimes.
Per començar, comprant auriculars als nens des de petits, ensenyant-los a respectar l’espai dels altres.
Des de petits aprenem a comportar-nos, i ser ciutadans cívics és essencial per a aquesta convivència, així que els pares han d’esforçar-se a col·laborar en anar en aquesta línia.
Per això Juanito fa diferències entre el normal i inevitable, el normal i desitjable, i el no normal ni permissible. Matisos que parteixen de l’educació que s’estigui donant als nens.
Per això busca eliminar les justificacions constants. ¿Són nens? Efectivament. Però no són animals, i tenen capacitat d’aprenentatge.
Partint d’aquesta base, també evitaríem debats en la vida adulta. La tolerància envers coses inevitables i lògiques de l’edat, però no envers el que és una qüestió educativa.
En definitiva, assenyala que hi ha responsabilitat i culpa per repartir quan es produeix un mal comportament en públic. I per això, treu càrrega a la societat i apunta directament amb el dit: els pares.
Segueix Extra a Facebook