Quan van arribar al matí al centre de rescat d’animals en el qual treballen, es van trobar una escena repetida i desoladora. El Rock estava lligat a una columna sense poder moure’s i amb una corretja tallant-li la circulació a l’estrènyer la pota.

La imatge va ser compartida per una treballadora del centre de Rescat de Villalobos a Nova Orleans (Estats Units), on els seus amos havien deixat una nota. “¿Se suposa que així ens hem de sentir millor?”, es pregunta la cuidadora.

“No puc mantenir-lo per problemes amb la família. Els meus pares no el volien fora de la meva habitació. Té un any i quatre mesos. Sisplau, facin que interactuï. Una vegada el coneixes és el gos més dolç que coneixeràs, amigable amb les mascotes. Pren-te el teu temps i dona-li una casa millor”, deia la nota del seu amo.

La nota diu que “MAI” va tenir cap interacció humana, que va estar tancat tota la seva vida, aïllat. Que pot estar nerviós i pot mossegar. Gràcies per deixar-nos el teu problema, però si haguessis trucat hauries vist que estem tan sobrepassats que no podem acollir més gossos”, lamenta la dona.

“No som treballadors que facin miracles, no podem salvar gossos, no tenim prou diners o personal per fer màgia, però ens hi obligues emocionalment i físicament. Hi ha dies que odiem la nostra feina, ens enfonsem i plorem”.

Uns dies després, va arribar la sorpresa. “El germà de l’amo va veure la nostra publicació. Havia conegut el Rocky des que era un cadell, però ja no vivia amb la família així que va assumir que tot anava bé. Al veure la publicació es va enfadar i va venir a les nostres instal·lacions per endur-se’l. El gos el va reconèixer des del primer moment. Agafeu els mocadors. És un final feliç pel qual val la pena plorar”.