De tant en tant veiem a les xarxes socials o a la televisió exemples de superació, principalment de malalties de difícil curació i un llarg procés de sofriment.

L’admiració per ells és comuna, però un d’aquests supervivents del càncer alerta de la facilitat per parlar-ne com a herois sense pensar o ser conscients que és essencial un entorn sanitari i social segur. El que anomena "beneficis de viure en societat".

Es diu David Martínez i així ha expressat com se sent després de superar un càncer de testicles.

Ell considera que hi ha una tendència a presentar aquestes històries com una lluita. Però adverteix que, tot i que és cert que superen grans dificultats, ho fan "gràcies a la societat". I ningú ho veu, lamenta.

Recorda com en la primera cita el seu oncòleg el va tranquil·litzar. Li va dir que tenia un gran èxit de cura el tipus de càncer que patia i que havia canviat molt des que va començar a treballar, quan la majoria dels pacients acabaven morint. Així que se sent un privilegiat per aquests avenços.

Explica també com va necessitar medicaments i màquines molt sofisticades, fins i tot en ple interès econòmic. "Mèrit meu, cap", repeteix constantment.

El sistema sanitari és essencial per a ell. La Seguretat Social va costejar un tractament d’uns 120.00 euros que ell no s’hauria pogut permetre. "No tenia aquest dineral". Així que gràcies a impostos i contribucions, és viu. Continua sense tenir mèrit, diu. 

Finalment, per tenir un entorn amb familiars, amics i nòvio que es van preocupar de cobrir les seves necessitats i fer-li el procés alegri. "Els ho dec a ells", recalca. I llança un emotiu missatge final per conscienciar sobre tot això: