Alemanya, Brasil, Rússia, Qatar... Els últims organitzadors del Mundial han disfrutat o disfrutaran del futbol d’elit de seleccions davant de l’atònita mirada de la resta, desitjosos d’allotjar a casa un esdeveniment d’aquesta magnitud.
Als ulls de l’espectador, el Mundial de futbol és una joia de què disfrutar com més a prop millor. I qui no ha somiat alguna vegada viure a la seva ciutat aquest tipus de partits.
Amb la notícia que Espanya s’ha postulat per a la seva organització el 2030, la il·lusió s’ha disparat. Però a Twitter, l’explicaciód’Adri dona un altre to al debat.
Un dels principals motius pels quals no ho veu una bona idea és el compliment de la normativa FIFA dels estadis. El màxim organisme d’aquest esport exigeix una sèrie de circumstàncies per allotjar partits, principalment, un aforament molt alt i unes condicions òptimes de les instal·lacions.
A Espanya complirien la normativa San Mamés, Camp Nou, Bernabéu, Metropolitano, Cornellá-el Prat, Mestalla, Villamarín, Condomina i Pizjuán. Nou estadis, que no serien suficients.
¿Quin és el problema? Caldria invertir molts diners per remodelar estadis que compleixin amb la normativa.
Pel que fa a infraestructures, Espanya compliria àmpliament els requisits. Un país acostumat al turisme té hotels, carreteres o aeroports suficients i de qualitat com per facilitar el trànsit d’aficionats d’unes seus a d’altres. Però hi ha un lleuger problema:
Una vegada situades les seus i tots els elements, cal pensar en els diners. I llavors venen els debats. ¿Gastar diners públics en l’organització d’un esdeveniment esportiu? Però, ¿què passa després amb els diners que s’ingressen?
A esto habría que añadirle que las empresas implicadas en la organización estarían exentas de impuestos en los meses colindantes con el evento.
I que la despesa de seguretat, que corre a compte de l’Estat, seria molt alta. ¿Conclusió per a aquest tuitaire?