El plataner o plàtan d'ombra és des de fa dos segles l'arbre més habitual als carrers de Barcelona, on n'hi ha més de 47.000 exemplars, i de pràcticament totes les grans ciutats d'Espanya i Europa. L'espècie, de nom científic 'Platanus hispanica' o 'Platanus acerifolia', és un híbrid originari de l'encreuament entre el 'Platanus occidentalis' i el 'Platanus orientalis'.

El plàtan és una espècie que es planta des del segle XVII a moltes ciutats d'Europa: el seu ràpid creixement i la seva presència fan que sigui una espècie ideal per plantar en grans avingudes i carrers amples. A més, "és una de les espècies amb més potencial d'absorció de CO2, juntament amb altres que també tenim plantades a la ciutat de Barcelona, com pot ser la mèlia", apunten tècnics del comissionat d'Ecologia de l'Ajuntament de Barcelona. Encara que és només un dels molts beneficis que aporta, perquè també regula la humitat i la temperatura, fa ombra i esmorteeix el soroll, "tolera les podes dràstiques, la pavimentació que cobreix les seves arrels i la contaminació atmosfèrica", indica Teresa del Río, doctora en biologia especialitzada en ecofisiologia vegetal.

AL·LÈRGIA PER POL·LEN

Com qualsevol altra espècie, el plàtan té el seu cicle biològic, que varia cada any segons les condicions meteorològiques. Però a Barcelona pol·linitza a mitjans de març i fins a finals d'abril, i provoca el 25% de les al·lèrgies per pol·len.

Des del 1992, seguint les directrius del Pla de Diversificació d'Espècies de l'Ajuntament de Barcelona, molts dels plàtans que moren ja no són substituïts per nous plàtans. Així s'evita tenir un excessiu monocultiu "que podria significar un risc important en l'aparició de qualsevol patologia infecciosa, sigui una plaga o una malaltia que podria provocar l'afectació o la mort de gairebé tot l'arbrat de la ciutat", apunten els especialistes.

De tota manera, i contra el que podria semblar, no es planteja l'eliminació total del plàtan, sinó un equilibri entre les diferents espècies sense vulnerar la identitat dels espais. Per aquest motiu es conservarà en molts carrers i zones on el plàtan és l'arbre identitari, com la Gran Via o la Rambla. Però és clar que en poques dècades, com pronostiquen alguns, l'aspecte dels carrers barcelonins serà molt diferent.