Wallapop s'ha convertit en la icona més visible del que és la compravenda d'articles de segona mà a internet, un mercat que ja existia 'on line' però que ha evolucionat de la web a l''app'. El mercat de carrer de tota la vida, ara al mòbil. Amb tots els seus actors: venedors --a Wallapop, ocasionals (o no tant)--, compradors que busquen una ganga i professionals del regateig, en una banda i a l'alta. I al ser una plataforma nascuda, pensada i protagonista a internet, no hi poden faltar els trols, gent que en fa un mal ús a consciència. Cosa que procuren minimitzar des de l'empresa, tot i que és complicat extingir les males pràctiques pel gran nombre d'usuaris de l''app'. 

Des de fa un temps, una pàgina web recull els articles més friquis i curiosos de Wallapop. A més, també hi incorpora algunes de les males pràctiques més habituals entre els usuaris. Des de tripijocs fins a estafes, passant per alguns xats privats entre venedor i comprador. La pàgina en qüestió és Wallapuff i té més de 3.000 seguidors a Twitter, 20.000 menys que el compte en aquesta xarxa social de la font de la qual beu, és a dir, Wallapop.  

La web reparteix els articles seleccionats en 10 categories: Busco/Ofereixo feina, Wallapuffs estrella, Eroticofestiu, Friquis, Puntades a la RAE, Cinquenes rebaixes, Estafes, Tripijocs, Bizarro i Xats privats.

Unes categories que seguiran alimentant-se de Wallapop, que segueix augmentant el nombre de descàrregues de l''app' --acumulava 12 milions a l'octubre--. La compravenda d'articles de segona mà no caduca. "El que funciona és fer-ho aplicant una capa de geolocalització i des d'un telèfon", sentenciava en una entrevista Miguel Vicente, el visionari cofundador de Wallapop.