El davanter Paolino Pulici va arribar al Torino FC de rebot, després que Helenio Herrera i Giovanni Invernizzi haguessin desaconsellat la seva incorporació a l’Inter de Milà per considerar que aquell xaval de 16 anys capaç de córrer els 100 metres en 10 segons i 5 dècimes –¡amb les botes de tacs!– era «massa ràpid» per jugar a futbol i havia de dedicar-se a l’atletisme. Malgrat la seva joventut, Pulici era ja llavors un fumador compulsiu, hàbit que havia desenvolupat en les dures jornades de treball en una fàbrica de fils de coure com a mètode per contrarestar el desagradable i perniciós regust dels vapors del metall (Paolino era al·lèrgic a la llet, que era el que consumien la majoria dels operaris). Quan va arribar la trucada del Torino, el 1967, Pulici va demanar al seu supervisor que li guardés el lloc a la fàbrica durant un any per si la cosa sortia malament. No va sortir malament.