Apostes, beguda, sexe i futbol, per aquest ordre

«QPR, 1975», repeteix la tornada de ‘Stan Bowles’, la cançó que la banda anglesa d’indie-rock The Others va triar l’octubre del 2004 com a segon ‘single’ del seu elapé de debut. QPR són, per descomptat, les sigles de Queens Park Rangers, l’històric club del districte londinenc de Hammersmith i Fulham que a la temporada 1975-1976 es va quedar a un sol punt de guanyar la Lliga anglesa amb una plantilla en què sobresortia un centrecampista grenyut amb patilles vistoses, un talent sobrenatural i una vida desordenada anomenat Stanley Bowles. Igual que el seu contemporani George Best, l’esquerrà Bowles va encarnar a la perfecció la figura del jugador excepcional però ingovernable a qui els anglesos solen referir-se com a ‘maverick’. El dissident. Des dels seus primers passos al Manchester City, d’on va haver de sortir de mala manera pels seus continus enfrontaments amb l’entrenador Malcolm Allison, Bowles va deixar clar que el futbol, un esport que practicava amb una desimboltura de les que no s’entrenen, ocupava un lloc subaltern en la seva ordre de prioritats, sempre per sota de la beguda, les dones i, sobretot, el joc. «Si Stan pogués passar de llarg per una casa d’apostes amb la facilitat amb què passa la pilota, hauria sigut 100 vegades internacional», va dir d’ell un dels seus primers entrenadors, Ernie Tagg. El mateix Bowles es referia sovint en to jocós a la seva desmesurada afició al joc. «Em van convidar a participar en un debat televisiu sobre l’addicció al joc, però no sé gaire bé què té això a veure amb mi. Així que ho vaig rebutjar i em vaig passar el dia a l’hipòdrom de Sandown Park», va afirmar una vegada. Un cop de pilota al trofeu Precisament, darrere d’una de les anècdotes més celebrades de la carrera esportiva de Bowles hi ha una aposta. El maig del 1973, el Queens Park Rangers va visitar el camp del Sunderland poc després que l’equip del nord hagués guanyat la final de la FA Cup al Leeds. Aquell dia el trofeu s’exhibia en un costat del camp, i un grup de jugadors del QPR es van desafiar, amb diners pel mig, a veure qui era capaç de fer-lo caure d’un cop de pilota. Bowles ni tan sols es va esperar que comencés el partit i ho va fer durant l’escalfament, cosa que va desencadenar la ira de l’afició local. Que aquell insolent grenyut després marqués dos gols no va fer gaire per apaivagar les coses i el partit va acabar amb una invasió de camp i seriosos aldarulls. L’arribada al QPR d’un nou entrenador, l’escocès Tom Docherty, va propiciar la marxa de Bowles del club londinenc el 1979, després de set campanyes que el van convertir en l’ídol indiscutible de l’afició blanc-i-blava. En un intent per reconduir la situació, Docherty va tenir una conversa amb el jugador i li va demanar que confiés en els seus mètodes. «Abans confiaria les meves gallines al coronel Sanders», va dir Bowles. Poc després era venut al Nottingham Forest. ‘Stan Bowles’, la cançó de The Others, també està dedicada a Pete Doherty (The Libertines, Babyshambles), músic de vida dissoluta i seguidor acèrrim del QPR. «Per mi, són dues figures similars –va apuntar al seu dia Dominic Masters, cantant de The Others–. Tots dos comparteixen un enorme carisma, un talent desmesurat i una gran habilitat per cagar-la». Bowles, que viu allunyat dels focus des que el 2015 va anunciar que patia Alzheimer, només va poder donar-li la raó.

Apostes, beguda, sexe i futbol, per aquest ordre

Cançó: ‘Stan Bowles’

Intèrpret: The Others

País: Anglaterra

El més llegit