Itàlia i la fortuna de tenir un lingot d’or anomenat Gigi Riva

Ja es va explicar en una d’aquestes batalletes que Itàlia va arribar a la final de 1968 del braç de la deessa Fortuna, que la va acompanyar pel bon camí quan una moneda va haver de decidir qui superava la semifinal contra l’URSS al napolità San Paolo. Encara falta un bon cop de sort, està clar que l’azzurra té el sant de cara a la seva Eurocopa, tot i que no ho sembla quan arriba el dia del duel decisiu pel títol davant l’elàstica i dinàmica Iugoslàvia de Dragan Dzajic. El seu millor jugador, Gigi Riva, que ja no va poder disputar la semifinal, continua lesionat, amb dolors a un adductor, i el partit es posa molt negre quan els iugoslaus s’avancen. El desastre plana sobre l’olímpic de Roma, Itàlia necessita cometre imprudències defensives per empatar i és increïble que el seu rival no concreti cap dels claríssims contraatacs de què disposa. Però queda una altra moneda a l’aire: a pocs minuts del desastre, Domenghini tira una falta directa, sense contemplacions, dur i pel centre, no sol ser un problema per a qui defensa, però la barrera s’obre miraculosament com les aigües davant Moisès i l’empat és un fet. Després de la pròrroga continua sense haver-hi campió i, en aquells temps sense tandes de penals, la final es repeteix al cap de dos dies. La sort entra per la finestra de nou. Gigi Riva es troba una mica millor, aquelles 48 hores han sigut un bàlsam. No és qualsevol. Es tracta d’un davanter extraordinari, encara avui ningú ha batut les seves xifres en la història de l’squadra azzurra, 35 gols en 42 partits. «Gigi feia por en els entrenaments», va dir d’ell Fabio Capello, company de selecció anys després, després de comprovar la seva tenacitat dia rere dia. «Il rombo di tuono», és el seu sobrenom. El rugit del tro. «Aguanta el que puguis», li diu el seleccionador, Ferruccio Valcareggi, quan ja ha decidit que sigui titular en el ‘replay’ contra Iugoslàvia. I Gigi no només aguanta sinó que als 12 minuts caça una pilota en el punt de penal i amb la seva mortífera esquerra clava la primera daga. A la mitja hora, Anastasi remata el títol amb un xut bellíssim davant un adversari ja psicològicament enderrocat. 🔝 Italy's all-time leading goalscorer 🔵 European champion & #WorldCup finalist with the @azzurri 🏆 @SerieA_EN title winner with @CagliariCalcio 🥳 Happy birthday, Gigi Riva!pic.twitter.com/19CLQF9l91 — FIFA World Cup (@FIFAWorldCup) 7 de noviembre de 2020 Consumat el triomf, Riva es llança als carrers de Roma a assaborir l’alegria col·lectiva. «Vaig sortir a fer un volt per la ciutat i vaig passejar una llarga estona, tota la nit, amb els aficionats que celebraven», recorda aquests dies en què l’‘azzurra’ de Mancini i el ‘bambino’ sard Barella (que va donar les primeres puntades de peu a la seva escola) li han tornat el pessic a l’estómac. Per partits com la final davant Iugoslàvia, Riva és un mite que, entre altres proeses, va portar a guanyar la Lliga l’humil Càller el 1970, va ser tres vegades màxim golejador i va fregar la Pilota d’Or en dues ocasions (segon el 1969 i tercer el 1970). Llombard de naixement, va passar tota la vida en el club de Sardenya, que el va fitxar sent un adolescent. «Quan vaig aterrar a Càller, després d’un vol amb tres escales, vaig pensar que havia arribat a l’Àfrica», sol recordar. Però la seva fidelitat a l’illa ja va ser inextingible malgrat que la Juventus, el seu cap Boniperti, el cridava «cada any». Avui, president d’honor del Càller, en té 76 i arrossega les xacres de les moltes lesions que va patir en aquells temps en què només resistien els més durs. Una llegenda viva, una gran fortuna del renascut futbol italià.

Itàlia i la fortuna de tenir un lingot d’or anomenat Gigi Riva

El gran davanter del Càller, decisiu per guanyar el títol del 1968, amb un cop de sort, encara conserva el rècord de gols amb l’‘azzurra’

El més llegit