Gordon Strachan sempre ha sigut un home, emmm, singular. Ho va ser com a jugador –un centrecampista ofensiu baixet i pèl-roig que va brillar a l’Aberdeen, va patir per culpa de les lesions i d’Alex Ferguson al Manchester United i va adquirir estatus de llegenda al Leeds United– i ha seguit sent-ho, en versió corregida i augmentada, en la seva irregular etapa com a tècnic. Si vestit de curt va despuntar per la seva habilitat de torturar els defenses amb els seus driblatges i passades de gol, en els seus anys com a entrenador s’ha especialitzat a humiliar els periodistes a base de rèpliques enginyoses i mordaces en les quals no sempre ha sabut respectar la tènue frontera que separa la ironia elegant de l’ofensa gratuïta.